lunes, 28 de abril de 2014

AUTOAVALUACIÓ

Quan arribem a la meitat d’aquest segon període de practiques, és moment per una primera autoavaluació, basada en la rúbrica facilitada des de la consultoria.

En primer lloc, recordem que estem utilitzant com a plataforma per la reflexió i recopilació de les activitats dutes a termes el blog que iniciàrem al primer bloc de practiques, doncs hem estimat que obtindriem així un recull més global, doncs bona part de la bibliografía i la documentació aportada resulta d’utilitat en diversos moments i aspectes contemplats des de la intervenció psicopedagógica.

Recolzant-nos en les competències assenyales a la rúbrica, iniciem aquesta breu reflexió seguint els diferents aspectes:

a    . El projecte que desenvolupem es centra en el disseny i posada en marxa d’un Pla de Transició des de l’etapa d’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria, procés regulat normativament per l’Administració Educativa, i que per tant, està recolzat normativament en diversa legislació. Tota es pot trobar al blog sota les etiquetes “legislació” i “bibliografía”. Assenyalar que aquesta normativa a la que referim és d’àmbit d’aplicació a la Comunitat Valenciana, doncs és a un centre de València on portem a terme el projecte, encara que es fa referència a l’existència de legislació pràcticament idèntica a la resta de comunitats.

b   .El Pla de Transició envers el que estem treballant contempla dos tipus bàsics d’instruments: d’una banda els que se deriven de la utilització de proves estandaritzades d’avaluació psicopedagógica, com els usats per reflectir els resultats obtinguts a l’avaluació de l’alumnat de 6é mitjançant el Badyg-3; d’altra el recull de documentació elaborada per la comissió de transició i les diferents subcomissions (proves per la concreció del nivell curricular, disseny d’activitats inserides dins del Programa de Desenvolupament Competencial, informes que donen una visió global de cada grup, instruments avaluadors, etc.)

c   . El tema que tractem es troba perfectament contextualitzat en espai i temps, doncs té una equivalència total amb una de les activitats centrals de l’orientadora escolar en el període de temps en el que estem treballant, si bé és cert que es tracta d’un programa que s’enceta a l’inici de cada curs escolar i s’extén pel seu seguiment i avaluació de resultats al llarg dels succesius, sempre de manera col.laborativa entre els centres de Primària i l’institut d’adscripció. Interrelacionat amb ell, es desprenen accions orientatives de tractament a la diversitat com les oferides a l’equip docent de Secundària per afavorir l’atenció a l’alumnat, a les famílies davant la nova etapa, les decisions d’adopció de mesures extraordinàries com ara la realització d’adaptacions curriculars, la provisió de recursos de Pedagogia Terapeútica o la sol.licitud a l’Administració Educativa de pròrrogues extraordinàries de permanencia en Educació Primària per aquells alumnes que ja han gaudit d’una repetició al llarg de l’etapa. .  La intervenció que estem duent a terme té, per tant, un carácter col.laboratiu i de treball en equip, on prima el consens en les decisions i elaboració de materials, així com en el propi disseny del programa i subprogrames (d’acogida, de desenvolupament competencial, d’orientació familiar, de seguiment curricular…). Aplica, doncs, un model d’intervenció d’enfocament educacional constructiu.

Si atenem a les dimensions de l’assessorament psicopedagògic, i donada la complexitat del procés a la que aludim al paràgraf de dalt, les dificultats se desprenen sobretot de la necessitat d’aquest treball col.laboratiu per part d’un nombre considerable d’agents, que moltes vegades tenen una visió particular i en ocassions esbaixada del conjunt. D’ací que siga imprescindible les contínues adaptacions i noves descripcions de la demanda (reformulació) per tal d’arribar al consens final. En aquest sentit, trobem finalitzada la fase de planificació doncs el projecte contempla ja tots els aspectes propis d’aquest tipus d’intervenció; mentre que ens trobem en un continu entre la intervenció i l’avaluació i/o seguiment de cadascuna de les propostes que se’n surten.

Identifiquem els actors en la pròpia Administració Educativa, representada pels inspectors de zona d’ambdues etapes, els equips docents dels diferents centres de tercer cicle i ESO, els alumnes i famílies implicats i els orientadors educatius. En quant a la modalitat d’intervenció, aquesta està recolzada a l’esquema acció + objecte + tema, organitzada clarament en els diferents espais (reunions de coordinació a l’IES, xerrades a les famílies a tots els centres implicats, distribució per l’elaboració de materials… Com podem comprovar a les entrades etiquetades amb “documentació”, tot objecte de seguiment i avaluació mitjançant l’adopció d’instruments i indicadors clars i objectius.

     . Com correspon a qualsevol pràctica psicopedagògica, en tot moment tenim en compte el codi deontològic de la professió. En aquest sentit, i com pot comprovar-se al llarg de les diferents entrades, s’obvien dades personals, eliminant-los o en tot cas, substituïnt-los per inicials o nombres, que eviten qualsevol identificació real.


e    .Com hem indicat a l’apartat c), aquest programa està dirigit a una escola concreta, a uns grups concrets i en relació a un context molt definit i àmpliament descrit al projecte. Degut a la seua complexitat, les modificacions i adaptacions són freqüents, doncs s’han produït canvis en quant a la formació de les comissions per substitucions de plantilla docent, de calendari, a l’elaboració progressiva i execució de les activitats proposades… En aquestos casos, i en les entrades en les que se fa referència, realitzem la reflexió i crítica constructiva i aportem propostes de millora, amb cura de no perjudicar el treball de cap dels professionals implicats, que en són molts.

jueves, 24 de abril de 2014

SUGGERÈNCIES PRÈVIES DIRIGIDES A L'ALUMNAT

Dins del Programa de Desnevolupament Competencial, com ja hem descrit en entrades anteriors, contemplem el treball cap a l'adquisició d'estratègies d'aprenentatge i dins d'aquestes, tècniques d'estudi, exemples d'activitats d'aquestes ja publicades en aquest blog.

Prèviament a la seua implementació, convé atendre algunes premisses:

a) La importància de la motivació.
b) La necessitat de demanar la col.laboració dels pares i el seu assessorament.
c) El desenvolupament d'una acció tutorial càlida i freqüent amb pares i alumne.
d) Els recolzaments dels èxits.

En aquest sentit, cal realitzar algunes reflexions amb els alumnes encaminades a respondre qüestions com aquestes:

a) Raons per les que és necessari estudiar: necessitat d'un esforç continuat, compromís, evitació d'interrupcions...

b) La importància de la planificació: calendari general, dificultat de l'assignatura i nivell de rendiment, organització diària, ordre de les assignatures, les millors hores per estudiar,...

c) Hàbits de treball: condicions físiques i ambientals, programació, estudi eficaç...





ORIENTACIÓ A LES FAMÍLIES

Dins del Programa de Desenvolupament Competencial, que recordem forma part del Pla de Transició, s'estableixen també una sèrie de recomanacions als pares que contemplen aspectes com els que segueixen a continuació:

. Els deures: gradació en temps i tipus de tasques.

. El coneixement dels fills (en què consisteix el seu treball, quines dificultats troben)

. Com ajudar de manera oportuna i eficaç (pactar un horari de treball explícit, mantindre l'estabilitat sense esdevenir inflexibles)

. La necessitat de supervisió (a casa, mantenint contacte amb el centre educatiu, prestant atenció als "furtatemps", a l'ús adequat de les noves tecnologies...)

. Valoració de l'esforç més que de les qualificacions.

. Cura a les condicions físiques d'estudi (lloc adequat, hores de son, alimentació...)

. Què no fer: no comparar amb altres fills o amics; no criticar-li com a persona, sols corregir les seues errades; no inculcar-los una visió negativa de la vida; no projectar sobre els fills les nostres pròpies frustacions, temors o ansietats; no fer-los culpables dels problemes o tensions familiars.

OBJECTIUS PROGRAMA DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL

Dins de la trobada celebrada amb data 9 d'abril de 2014, es revisen els objectius que conformen els tres aspectes que contempla el Programa de Desenvolupament Competencial i que a continuació es mencionen:

1. COMPETÈNCIA INTRAPERSONAL

a) Identificació i anàlisi de les pròpies conductes, habilitats, emocions, afectes, percepcions, expectatives i atribucions.

    - Delimitació i valoració de conseqüències.
    - Determinació d'alternatives i reflexió sobre pros i contras.
    - Presa de decisions, supervisió i avaluació.

b) Autoestima. Autorecolzament i motivació, concepció de la inteligència, de l'esforç i de l'errada.

c) Introducció a les habilitats de resolució de problemes.

2. COMPETÈNCIA INTERPERSONAL.

a) Capacitat de comunicar-se amb eficàcia, establir i mantindre relacions.
b) Desenvolupament de l'assertivitat i l'empatia.
c) Capacitat per enfrontar i resoldre conflictes.

3. ESTRATÈGIES D'APRENENTATGE: CONEIXEMENT I CONTROL METACOGNITIU.

a) Desenvolupar els processos reflexius dirigits a la identificació de la dimensió i reptes de les demandes escolars i docents.

b) Autoconeixement: recursos a l'abast, coneixements assumits, coneixements pendents, necessitats...

c) Coneixement declaratiu, procedimental i condicional de tècniques d'aprenentatge específiques: selecció, organització i elaboració de la informació. Control i regulació del seu ús mitjançant el currículum.

d) Planificació, supervisió, avaluació del propi esforç.

AVALUACIÓ ALUMNAT 6PRIB

ANÀLISI DE LES DADES OBTINGUDES
 MITJANÇANT EL BADyG- E3.





CEIP. C.A.P.
CURS ESCOLAR:  2.013-2.014
NIVELL: 6é. PRIMÁRIA - B
TUTORA: M.A.S.S.
DATA  APLICACIÓ : 11-12-2.013
NOMBRE ALUMNAT ADSCRIT: 14
NOMBRE ALUMNAT QUE REALITZA LA PROVA: 13





INFORMACIÓ BASADA EN ELS RESULTATS OBTINGUTS MITJANÇANT L’APLICACIÓ DEL BADYG E-3.


C.I.

CLASSIFICACIÓ
NOMBRE
ALUMNES
ORDRE
DE LISTA
%
DE L’AULA
% CORBA  NORMAL
130 i més
Molt superior

---
---

2,2
120-129
Superior

---
---

6,7
110-119
Mitja-Alta

6
1,8,9,10,11,13
46,15
16,1
90-109
Mitja

4
4,5,7,12
30,76
50
80-89
Mitja-Baixa

2
2,6
15,38
16,1
70-79
Baixa
1
14
7,6
6,7
69 i menys
Molt baixa
(Deficient)
---
---
---
2,2








PROVA
QUÈ VALORA
 BADYG
AULA
DIFERÈNCIA
Relacions
analògiques
És una prova específica de raonament verbal. Avalua la capacitat per establir relacions analògiques, a més a més de la comprensió dels conceptes que la recolzen.
17,05
19,84

+2,79 punts.
Sèries
numèriques
Avalua l’ aptitud per detectar relacions serials lògiques, per determinar una llei o periode de repetició en sèries numèriques. Implica el raonament numèric mitjançant codis numèrics,  a l’analitzar sèries i de càlcul mental.
18,32
21,61

+ 3,29 punts.
Matrius
lògiques
Avalua l’aptitud per relacionar figures geomètriques en ordenacions serials i analògiques, en un espai de representació gràfic. Avalua la  capacitat per relacionar de forma lògica, conjunts de dades complexes, codificades visualment. Està molt lliure de la influència cultural.
18,13
19,76

+ 1,63 punts.
Completar
oracions
Avalua la comprensió de conceptes en el context d’una proposició que s’ha d’omplir perque tinga un significat adequat. Mesura la inteligència verbal  i implica conoixements previs.
19,87
16,76

+ 3,11 punts.
Problemes
numèrics
Mesura raonament numèric, rapidesa i la correcta aplicació de les operacions matemàticas bàsiques. Avalua la comprensió de problemes numèrics i en menor grau mesura rapidesa i seguretat en el càlcul.
16,45
17

+ 0.55 punts.
Encaixar
figures
Avalua la capacitat per encaixar figures que s’han de girar mentalment. Independent de l’aprenentatge curricular.
16,52
15,30

- 1,22  punts.
Memòria
auditiva
Avalua la capacitat per recordar a curt termini significats escoltats en un relat. Valora la memòria verbal/auditiva  immediata.
16,71
22,20

+ 5,49 punts.
Memòria
visual
Retenció en la memòria a llar termini de la correcta escriptura de les paraules.
19,75
22,30

+ 2,55 punts.
Atenció
Avalua la rapidesa en la discriminació visual  de dibuixos,  en la comparació de figures per trobar petites diferències entre elles.
20,56
  23,20

+ 2,64 punts.






 ALGUNES REFLEXIONS

Puntuacions acumulades en la zona mitja



%  DE L’AULA

% CORBA  NORMAL
Mtja-Alta
46,15
16,1
Mitja
30,76
50
Mitja-Baixa
15,38
16,1

92,29 %
            82,2 %








Puntuacions acumulades en la zona per sota de la mitja

 

%  DE L’AULA
% CORBA  NORMAL
Baixa
7,6
6,7
Molt baixa (dèfic)
---
2,2

7,6 %
8,9 %







  • El resultat global obtingut pel grup és molt satisfactori.
  • La distribució no segueix els paràmetres de la corba normal, acumulant un percentatge molt elevat en la zona mitja.
  • Elevada acumulació dels resultats en la zona mitja-alta, arribant a triplicar els distribuïts en la corba normal.
  • Els punts febles corresponen a casos individuals.
  • Convé reflexionar envers la permanència d’un curs més en 6é de dos alumnes, que no han repetit cap curs.


Fdo. Orientadora Educativa
                              
                                        València  11 de  gener de 2.014



martes, 15 de abril de 2014

JORNADA PORTES OBERTES A L'IES

DATA:                      15/ABR./2014
HORA:                     18.00 h.-19.30 h.
ASSISTENTS:         Pares o tutors legals dels alumnes de 6é dels CEIP's adscrits.
                                  Equip Directiu de l'institut
                                  Estudiant del Pràcticum

ORDRE DEL DIA: Presentació de l'equip directiu de l'IES.
                                  Benvinguda a les famílies.
                                  Breu descripció de la visita.
                                  Torn obert de paraula (resolució de dubtes tras la xarrada a cada escola)
                                  Visita a les instal.lacions: aules, biblioteca, gimnàs, laboratori, ...

OBJECTIU:             Afavorir l'acogida de les famílies nouvingudes.
                                  Oferir la col.laboració constant.
                                  Aproximar el centre i el seu funcionament bàsic a aquestes noves famílies.

AVALUACIÓ:         L'activitat és una de les que més resposta genera entre la comunitat educativa, doncs                                    resulta atractiva i dinàmica. És també la primera ocassió en que coincideixen amb                                          l'alumnat procedent d'altres centres.

                                 D'altra part, no és un fòrum adient per la resolució de dubtes individuals, doncs                                            l'índex d'assistència és considerable. Resulta des del meu punt de vista inevitable la                                        reiteració de qüestions que plantegen assistents que no han participat de la primera                                        xerrada.