1ª INTERVENCIÓ: S.J.B.

A) INTRODUCCIÓ

Donat que compartirem l'informe psicopedagògic resultant d'aquesta intervenció (evidentment amb cura a la protecció de dades), ací només farem una breu síntesi dels objectius plantejats, descripció del context i del treball i avaluació. Acompanyarem aquesta informació amb un seguit d'observacions personals.

B) MOTIU DE LA DEMANDA

Aquesta intervenció parteix d'una demanda realitzada només iniciar-se el curs per part de la tutora. Anteriorment a aquesta s'havien realitzat actuacions dirigides a la correcció de conductes considerades desajustades per part de l'alumna. En aquesta ocassió, la demanda té com a objectiu la valoració de possibles problemes d'aprenentatge, en concret es manifesta a la sol.licitud la presència de dificultats a la lectoescriptura, i l'establiment d'un pla d'actuació.

C) DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT

Alumna de 8 anys, que assiteix des de l'inici de la seua escolaritat iniciada al primer nivell del segon cicle d'Educació Infantil al centre, cursant la modalitat PIL (Programa d'Immersió Lingüística). Actualment l'alumna repeteix segon nivell d'Educació Primària. És en aquesta etapa quan es detecten, per part de les tutores del moment, alguns problemes de tipus conductual, que sembla s'han paliat i que no són ara objecte d'estudi.

Per contra, tant la família com l'actual tutora troben dificultats relatives a l'aprenentatge. Així, la mare manifesta que "la xiqueta té un retard maduratiu", "que té problemes", "va mal", "li manca vocabulari"...; la tutora fa referència a la seua deficitària manera de redactar, etc.

Com hem comentat dalt, situarem el context familiar directament a l'informe, i per tant, no repetirem aquesta informació ací.

D) DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

Una vegada informada la família per part de la tutora de l'inici de les actuacions, consultat l'expedient escolar de l'alumna, mantesa reunió inicial amb la mestra del grup amb l'objectiu de definir i concretar la demanda, i realitzada l'anamnesis corresponent, la intervenció amb l'alumna s'ha desenvolupat en set sessions, d'entre 45 i 90 minuts, Partint d'una entrevista personal dirigida a valorar la situació de la xiqueta respecte a l'entorn familiar i escolar, s'han utilitzat proves estandaritzades per avaluar diversos aspectes. De bona part d'elles, hi afegirem la portada, no els items per tal de no perjudicar la validesa d'aquestes.

En sessions anteriors a la realització dels tests, la tutora de pràctiques ha tingut a bé explicar-me el funcionament d'aquestos, la seua funcionalitat i aplicabilitat, les possibilitats que ofereixen i com es baremen.

En concret, s'ha utilizat l'screening Kaufmann Brief Intelligence Test (KBI-T); el WISC-IV (escala intel.lectual de Wechsler per a xiquets), on s'han transcrit les respostes exactes donades per l'alumna per assegurar una objectiva interpretació dels resultats; el TALE (test d'aprenentatge de lectoescriptura); i el REVERSAL, per tal d'avaluar l'estat de la simetria. Davant puntuacions baixes, s'ha considerat la conveniència de repetir alguna de les activitats. A la par de la realització de les proves, s'observen aspectes com l'atenció.

S'ha demanat també la valoració de l'especialista en Audició i Llenguatge per tal de descartar problemes relacionats amb el llenguatge o la discriminació fonològica que dificultaren la comprensió. D'aquesta es desprén que la xiqueta té una bona articulació i discriminació, però problemes a la transcripció.

Recollides les conclusions i realitzat el procés de reflexió, procedeix l'elaboració del corresponent informe. del qual s'ha donat lectura al mateix davant la família (de la mare, doncs el pare no ha acudit) amb l'objectiu de fer-los partíceps dels seus drets, situar els antecedents a la intervenció, comunicar els procediments seguits i arreplegar dades entorn la història familiar.

En aquest sentit, és important al.ludir a algunes qüestions que es deriven d'aquesta trobada, com el fet que la mare es mostre preocupada, preocupació que l'ha conduït a dur a la seua filla a Salut Mental del Centre de Salut, derivada pel pediatra, encara que no rep atenció en ell, ja que el centre manifestà que els problemes de S.J.B. no eren de la seua competència. Comenta també que pensava que la demanda per part del professorat s'havia realitzat amb anterioritat, a la qual cosa, se li informa que el Servei Psicopedagògic Escolar és públic i que els pares també poden realitzar demandes directament.

És per aquesta raò, que la família ha optat per dur a la xiqueta a una acadèmia des de març del 2013, on és atesa per una psicopedagoga. Segons manifesta la pròpia mare, en aquest centre li parlen d'un retard maduratiu. Es mostra satisfeta pels resultats obtinguts que han solucionat un problema d'enuresis als tres mesos d'iniciat el tractament només amb la seua filla, doncs comenta que a ells només els han proporcionat pautes generals. De fet, S.J.B. ha assistit a aquest centre durant tot l'estiu dues vegades per setmana. Comenta que, a hores d'ara, i per motius econòmics, només acudeix quan es troba amb ella, cosa que depén dels torns de treball tant d'ella com del pare, amb el que no conviu des de gener del 2011. Referit a la separació, comenta que les xiquetes, doncs S.J.B. té una germana de 15 anys, van conjuntament i regularment amb el pare, que té una nova relació i un nou fill. Aquesta és la raó, comenta la mare, per la que ara comparteixen habitació, situació aquesta que segons ella no els ha causat cap problema. Diu que ho viuen amb normalitat, que en casa estan tranquil.les i que, en qualsevol cas, no han viscut situacions de violència, com a molt de certa tensió.

Durant aquesta entrevista, la mare manifesta altres qüestions, de tipus mèdic, com el fet que a la seua filla no li funcione un renyó, encara que no té cap repercussió en la seua salut; que pateix hiperhidrosi, especialment a les mans des dels 2 anys ("totes les coses rares li passen a ella", comenta); que nota que té dificultats per a expressar les seues emocions; que la xiqueta fa els deures amb ajuda i que considera l'estil educatiu patern com a més autoritari. També comenta que es mostra molt gelosa respecte de la seua germana, arribant inclús en ocassions a agredir-la.

De les sessions amb l'alumna, es comenta a la família, podem dir que li manca assertivitat, però que sí ha manifestat que volia passar més temps amb sa mare. D'altra banda crida l'atenció la quantitat de vegades que la xiqueta badalla durant les sessions, pel que se recomana incrementar les hores de son.

Finalment, la mare sol.licita còpia de l'informe per escrit.

Posteriorment, és l'equip docent (tutora, especialistes i professionals de Pedagogia Terapeútica, doncs és aquest recurs un dels que se consideren adients al cas presentat), qui és informat dels resultats obtesos i de la proposta que realitza la psicopedagoga escolar. 

En aquestos moments, manca informar a la Comissió de Coordinació Pedagògica, establir sessions i horari d'atenció i demanar el consentiment informat dels pares perque l'alumna comence a participar d'aquest suport.

E) AVALUACIÓ

Referirem ací de nou l'informe final que s'adjunta, on queda clarament plasmat quin és el diagnòstic que s'ha obtingut. No obstant i a mode de resum, direm que les dificultats detectades es troben a nivell de processament del llenguatge, concretament al pensament seqüencial, situació aquesta que es dedueix de les errades comeses a l'organització temporal, concordància, ús de temps verbals...Evidentment, l'expressió escrita espontània resulta prou pobre, i la direccionalitat errònia.

Els resultats finals es situen a la mitjana, encara que semblen afectades la capacitat d'atenció, la memòria auditiva (no la visual) i la coordinació viso-espacial. Així, arribem a 20 errors en l'avaluació de la simetria, especialment de la percepció visual de la simetria vertical. A partir d'aquest moment, serà la tutora junt a la resta de l'equip docent que intervé amb la xiqueta,qui duga a terme el procés avaluador amb caràcter trimestral.

S'assenyala com la xiqueta ofereix una bona resposta davant del reforç positiu i que el seu ritme d'execució és prou lent. Com a orientacions a la mare, se li indica que cal oferir estímuls en casa per millorar l'autoconcepte, l'expressivitat facial i verbal, insistint en la seqüenciació de les històries. Es fa referència a la necessitat de que tinga certes responsabilitats en casa. Respecte al tema dels gels, se li indica que és interessant que demane la col.laboració de la germana per afavorir la seguretat i l'autonomia, i que intente ser equitativa en quant a l'atenció donada a cadascuna, donant aquesta a S.J.B. quan no la demane. En quant a les sancions, se li recorda que han de ser proporcionals i limitades en el temps. També se li refereix la conveniència que la psicopedagoga externa es pose en contacte amb l'SPE per mantindre una actuació conjunta i que, a partir d'aquest moment, haurà de seguir les orientacions que li proporcione el conjunt del professorat que treballe amb la seua filla. En qualsevol cas, es comunica que rebrà orientacions per escrit.

Seguint el DSM-IV, s'afirma que S.J.B. presenta dificultats en la decodificació, pel que la hipòtesi diagnòstica és un problema acadèmic. En aquest sentit, el pla que se plasma és el suport per part de l'especialista de Pedagogia Terapeútica i la valoració de la conveniència de realitzar un canvi de modalitat lingüística. Respecte a aquest punt, la mare manifesta que ja ho havien pensat però que, d'altra banda, consideren que socialment la xiqueta està integrada. Se li explica que és una decisió a ponderar delicadament, tenint en compte també el grup receptor i el fet que, a partir de tercer, les diferències lingüístiques només es donen a l'àrea de matemàtiques.

D'altra banda, propera la finalització del curs escolar, si no n'hi ha demanda anterior, l'alumna, com la resta dels que reben suport per part dels especialistes d'Educació Especial, serà objecte del corresponent seguiment per ajustar les posteriors actuacions.

F) OBSERVACIONS PERSONALS

Són moltes les qüestions a resaltar una vegada finalitzada la primera intervenció. Per mencionar algunes, que de bon segur, es reiteraran en altres casos, direm que un dels aspectes més novedosos per a mí ha estat la visualització física de les proves, a les quals no havia tingut accés fins el moment, així com el procés d'execució d'aquestes, les mesures puntuals adoptades com postposar alguna sessió quan els resultats eren especialment deficitaris, l'arreplegada literal de respostes i comentaris per part de l'alumna, etc.

Voldria també resaltar la importància de les competències socials i personals de la psicopedagoga, doncs considere que són aquestes tan bàsiques com les tècniques, i que ben utilitzades aconsegueixen establir una vinculació amb família, alumna i equip docent que permiteixen obtindre informació més objectiva a la par que aconseguir una estreta col.laboració.

Així, a mesura que es transmiteixen les dificultats trobades, s'insisteix en conceptes com "capacitat" i "dificultats", evitant altres com "deficiències", "retard"... Per últim, s'observa un constant feedback dirigit a recolzar les actuacions familiars positives, el que ha afavorit l'empatia i l'àmpla informació respecte a la situació familiar.

G) ANNEX

ACOLLIDA??

Potser siga aquest aspecte prou diferent a la majoria dels meus companys. La raó? Treballe en aquesta escola, el CEIP CIUTAT ARTISTA FALLER, des de fa una dècada. En aquestos anys he ocupat el càrrec de Secretària durant un curs, he desenvolupat la Direcció d'Estudis durant cinc i d'ací a la Direcció. A hores d'ara acabe de començar la segona "legislatura". Així doncs, l'acogida no ha estat tal si ens referim a la presa de contacte inicial amb el centre.

Perque pugau situar-se a la realitat del centre, intentaré dibuixar quin tipus d'alumnat acudeix a ell, quines són les seues característiques generals i els problemes més freqüents. El nombre actual d’alumnes matriculats és de 300, dels quals 56 són de procedència estrangera (un 18,67%), pertanyents a 23 nacionalitats, la qual cosa, en moltes ocasions, comporta un desfàs curricular considerable. A més a més, existeixen aproximadament 40 alumnes nascuts ací però d’ascendència immigrant. Del total d’alumnes que cursen estudis en el nostre centre, 13 han tingut una incorporació tardana al nostre sistema educatiu.

Un 18% de la població pertany a l’ètnia gitana (68 alumnes). Aquestes dades donen com a resultat un total de 124 alumnes entre estrangers i d’ètnia, i això representa el 41.33%. A estos se suma l’alumnat que manifesta una escolarització irregular per abandons i incorporacions discontínues (11 alumnes), els que es troben dependents d’institucions de protecció del menor o en situació d’acolliment familiar (10 alumnes) i 117 alumnes que necessiten d’ajudes econòmiques per a les despeses de material i activitats complementàries. El que s’ha exposat ens dóna un percentatge d’alumnes d’Educació Compensatòria del 56%, és a dir, 168.

Amb aquesta casuística portem anys treballant des del centre per la millora de l’atenció a la diversitat, tant en el vessant acadèmic com conductual, mitjançant diferents projectes desenvolupats per 30 professionals, en la seva majoria definitius en el centre, com ara: Projecte d’Educació Compensatòria (dotze cursos escolars), Programa d’Acompanyament Escolar (set cursos escolares), Programa Experimental d’Ampliació de l’Horari Escolar (tres cursos), Al Salir de Clase (dins el Pla de Prevenció de la Drogodependència), Projecte ARCE (Agrupación en Red de Centros Escolares), Programa d’Absentisme Escolar, Projectes de Formació en Centres, i Projectes de Cooperació Internacional i contra el fracàs a través de la música.

La meua tutora desenvolupa el seu treball durant tres matins i un quinzenal al centre, des de fa molt de temps, més que jo, i per tant, té un coneixement profund de les característiques del centre, del seu alumnat i de la majoria del professorat, i evidentment de mí mateixa, doncs hem treballat amb anterioritat en multituds d'ocassions de manera coordinada, cadascuna al seu àmbit.

Allò més resenyable dels moments inicials ha estat sense dubte acordar l'horari de dedicació al desenvolupament del Pràcticum, de manera que les tasques directives i tutorials, (doncs també sòc tutora d'un grup de 4art., conseqüència de les retallades), no es vegeren compromeses. La disposició total d'Isabel, la meua tutora, ha facilitat molt aquest procés, fent possible que puga dedicar també hores per la vesprada, al migdia o treballar en sessions de guàrdia.

Per últim, i per deferència al Claustre, aquest ha estat informat d'aquesta nova situació, a través de la Comissió de Coordinació Pedagògica, no trobant cap dificultat ni resistència.

QUÈ VOLEM ACONSEGUIR??

Els objectius del Pràcticum i d'aquesta activitat d'elaboració i manteniment d'un blog, són els següents, extrets de l'enunciat de l'actividad proposada i lleugerament adaptats al context en el qual realitze les pràctiques:

1.   Desenvolupar i aplicar una perspectiva pròpia sobre les característiques i la naturalesa de la pràctica professional i els diferents tipus de problemes amb els quals s'enfronten els psicopedagogs en els diversos àmbits i situacions.

2.   Reflexionar a partir de situacions pràctiques viscudes sobre funcions i responsabilitats del psicopedagog.

3.   Elaborar i sintetitzar informació, durant l'observació de les situacions d'intervenció que es produeixen en els diferents àmbits, a partir de l'aplicació dels coneixements adquirits durant el treball en les diferents assignatures.

4.   Conèixer, mitjançant l'observació i l'anàlisi de la pràctica, el context d'intervenció psicopedagògica en l'educació escolar, i desenvolupar una perspectiva pròpia sobre les característiques de la intervenció en aquest context.

5.   Cercar informació teòrica i legislativa relacionada amb la pràctica professional de la psicopedagogia que tracte sobre temàtiques dels processos d'intervenció que s'estan analitzant.

6.   Conéixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció psicopedagògica en educació escolar i les tècniques i protocols que s'hi utilitzen.

7.   Adquirir habilitats i actituds pròpies de la tasca professional del psicopedagog.

8.   Aproximar-se a la realitat de l'escola en que es fa el Pràcticum amb una actitud oberta i sense prejudicis, adoptant un comportament ètic amb les persones, la institució i la pràctica professional.

9.   Extraure conseqüències i implicacions per al projecte professional propi.

10. Descriure les fases primeres de tota intervenció psicopedagògica. Deixar constància escrita de les metes plantejades, els recursos utilitzats, les dificultats trobades i tots aquells aspectes més interessants de la intervenció.

11. Realitzar una autoavaluació permanent durant el desenvolupament de l'inici de les pràctiques.

12. Elaborar progressivament un projecte d'intervenció en un àmbit determinat per portar a terme durant el segon pràcticum.