CONCLUSIONS

Superat l'equador d'aquest primer Pràcticum, m'agradaria plasmar a aquest blog algunes conclusions:

a) D'una banda voldria fer una referència al conjunt d'assignatures de la llicenciatura de Psicopedagogia, especialment a l'Anàlisi de Casos, amb la qual guarda una estreta relació. Està doncs completament justificat el fet que siga requisit per accedir al període de pràctiques. Permet visualitzar en la realitat les diferents fases de la intervenció psicopedagògica. Però no és la única. També àrees com Diagnòstic faciliten els coneixements bàsics que permeten enfrontar-se a la realitat del treball del psicopedagog en el àmbit formal de l'educació bàsica. La relativa a Dificultats d'Aprenentatge ajuda a orientar les valoracions i orientacions facilitades als equips docents. A l'entorn en el que he centrat les meues pràctiques, l'Educació Especial és una matèria estrel.la, doncs bona part de les intervencions han estat dirigides a avaluar la conveniència de l'adopció de mesures extraordinàries o el seu seguiment. Els diferents Mètodes d'Investigació han estat reflectits en les valoracions que he presenciat, des de l'entrevista i el qüestionari fins a proves estandaritzades que hem anat comentant. Cadascuna de les sessions han estat emmarcades dins d'un Model d'Intervenció Psicopedagògica, bàsicament referit a un enfocament educacional constructiu. Altres com els Processos Psicològics Bàsics o la Psicologia de la Instrucció han servit com a guia de les reflexions que s'han anant derivant de les valoracions, amb l'objectiu d'arribar a facilitar la millor de les orientacions. I, per últim, evidentment, l'àrea relacionada amb les TIC's m'ha resultat també molt interessant, entre altres coses perque m'ha permés enfrontar-me a l'elaboració d'aquest blog d'una manera prou senzilla. 

b) En quant als objectius concrets del Pràcticum, els considere complits. Per la meua situació de coneixement previ del centre i de la tutora de pràctiques, voldria destacar alguns com ara la reflexió entorn a les funcions i, sobretot, les responsabilitats del psicopedagog escolar; la cerca d'informació teòrica i legislativa relacionada amb la pràctica professional; el coneixement de les fases i, sobretot, dels procediments per al diagnòstic i la intervenció, aspecte aquest que potser haja estat un dels centrals; i l'adquisició d'habilitats i actituds pròpies de la tasca que ha estat un aspecte envers el qual ja hem fet més d'un comentari.

c) De cara al segon període del Pràcticum i donat que coincideix amb el moment dissenyat per aquest tipus de pla, ens plantegem el desenvolupament del Pla de Transició del centre, la descripció del qual correspon a la tercera activitat d'aquest quatrimestre.

d) Per últim, assenyalar que hem tingut l'oportunitat de fer ús de les diferents dimensions durant les sessions. Així, i dins de la fase de planificació de la intervenció, hem identificat diversos actors com ara l'autoritat institucional, doncs s'han produït demandes dirigides a l'establiment de criteris i mesures per atendre alumnat amb nee. al disseny i coordinació de plans, com el de millora després del resultats obtesos a l'avaluació diagnòstica. Però n'hi hagut d'altres com els equips docents que han basat les seues demandes en dos temes principalment: la detecció i avaluació de relacions educatives conflictives, i l'orientació i assessorament en situacions d'E-A;i les famílies que fonamentalment demanden assessorament com a complement del seguiment del tutor. Probablement per la franja d'edat en la que es menegem, no s'han observat sol.licituds procedents directament de l'alumnat.

A cadascuna de les demandes, li ha seguit una modalitat concreta d'intervenció i l'establiment del seguiment corresponent que hem anat describint en tots els casos presentats.

ALTES CAPACITATS

PROGRAMES DE DESENROTLLAMENT DE CAPACITATS DIRIGITS A RECOLZAR L’EVOLUCIÓ I LA INTEGRACIÓ D’ALUMNES AMB MÉS FACULTATS EN ALGUN CAMP D’ACTIVITAT O, EN GENERAL, AMB MAJORS POSSIBILITATS D’APRENENTATGE, EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA

MARC GENERAL

 

L’article 27 de la Constitució Espanyola establix el dret de tots a l’educació i assigna als poders públics l’obligació de garantir-lo. Actualment, este dret només es pot entendre en el sentit que l’educació que reben les xiquetes i els xiquets ha d’aconseguir uns nivells alts de qualitat, independentment de les condicions socials, culturals i econòmiques de la família i de l’entorn.

La Llei Orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig (d’ara en avant, LOE), establix que l’activitat educativa es desenrotllarà atenent, entre altres, el principi d’equitat, garantint la igualtat d’oportunitats, la inclusió educativa i la no-discriminació, i actuant com a element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb especial atenció a aquelles que deriven de la discapacitat.

D’esta manera, les administracions educatives hauran de disposar dels mitjans necessaris perquè tot l’alumnat aconseguisca el màxim desenrotllament personal, intel·lectual, social i emocional, així com els objectius establits amb caràcter general en la LOE.

L’article 9 de la mencionada Llei Orgànica d’Educació establix a més que l’Estat, a través de convenis o acords entre les diferents administracions educatives competents, promourà programes de cooperació territorial amb la finalitat d’assolir els objectius educatius de caràcter general i reforçar les competències bàsiques dels estudiants.

L’article 80 de la LOE establix que, a fi de fer efectiu el principi d’igualtat en l’exercici del dret a l’educació, les administracions públiques desenrotllaran accions de caràcter compensatori en relació amb les persones, grups i àmbits territorials que es troben en situacions desfavorables i proveiran els recursos econòmics i els suports necessaris per a això.

En referència a tot això, s’establix un Conveni de Col·laboració per a l'any 2009 (Resolució de 17 de febrer del 2010, DOCV 19.02.2010) entre el Ministeri d'Educació i la Comunitat Valenciana per al Pla de Suport a la implantació de la LOE. En el marc d’este conveni s’arreplega, entre altres propostes, el Programa per a la Millora de l’Èxit Escolar.

Este Programa per a la Millora de l’Èxit Escolar planteja una sèrie d’actuacions amb l’objectiu fonamental d’incrementar l’èxit acadèmic de l’alumnat que presenta condicions desfavorables de partida des d’un punt de vista social, econòmic, cultural, ètnic o personal, i millorar les seues habilitats socials amb la finalitat d’aconseguir una major integració socioeducativa.

En la nostra Comunitat, l’atenció a este alumnat amb necessitats de compensació educativa s’emmarca normativament en l’Orde de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula l’atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa (DOGV de 17.07.01), que, en l’apartat segon, considera que és aquell que presenta dificultats d’inserció escolar per trobar-se en situació desfavorable, derivada de circumstàncies socials, econòmiques, culturals, ètniques o personals.

Una de les actuacions previstes per a donar resposta a estes necessitats de compensació educativa de l’alumnat, dins del Programa per a la Millora de l’Èxit de l’alumnat –previst en el ja mencionat Conveni de suport a la implantació de la Llei Orgànica d’Educació–, és el programa de desenrotllament de capacitats dirigit a recolzar l’evolució i la integració d’alumnes amb més facultats en algun camp d’activitat o, en general, amb majors possibilitats d’aprenentatge, en educació primària.

Este programa té la intenció de posar a l’abast de l’alumnat que ho necessite mitjans materials i personals complementaris per a facilitar que aconseguisquen l’èxit escolar.

L’èxit i el fracàs escolar constituïxen un problema d’extraordinària importància dins del sistema educatiu de l’ensenyança actual. Entenem per fracàs escolar les dificultats per a aconseguir els objectius marcats pel sistema educatiu. Correspon, per tant, a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè els alumnes i les alumnes que requerisquen una atenció educativa diferent de l’ordinària, per presentar necessitats educatives especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per les seues altes capacitats intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d’història escolar, puguen aconseguir el màxim desenrotllament possible de les seues capacitats personals i, en tot cas, els objectius establits amb caràcter general per a tot l’alumnat.

El principal objectiu del sistema educatiu continua sent, per tant, que tot l’alumnat acabe amb èxit les ensenyances obligatòries, unint qualitat amb equitat.

MARC ESPECÍFIC D’ESTE PROGRAMA

 

INTRODUCCIÓ

El camí cap a una escola de qualitat que atenga la diversitat d’interessos i capacitats de tot l’alumnat ha de contemplar necessàriament l’atenció a l’alumnat que, a pesar de les dificultats de partida derivades de la seua procedència d’entorns familiars o socioculturals desfavorits, o per les seues circumstàncies personals, pot aconseguir el desenrotllament òptim de certes capacitats o habilitats específiques.

Entre els diversos factors que donen lloc a les diferències individuals de l’alumnat, exercixen un paper determinant les circumstàncies socials, econòmiques, culturals, ètniques o personals, ja que poden suposar un obstacle per a aconseguir el ple desenrotllament de les seues capacitats bàsiques en el període d’ensenyança obligatòria.

En una escola de qualitat es planifiquen i desenrotllen respostes educatives adequades als diferents interessos i necessitats de tot l’alumnat; és a dir, s’atén la diversitat. 

Amb l’objectiu de poder dissenyar i posar en pràctica mesures concretes que permeten compensar les dificultats d’estos alumnes, es planteja ací la necessitat de desenrotllar una ferramenta que permeta facilitar la intervenció amb este alumnat en el marc general de l’aula ordinària. En este programa ens proposem donar una resposta a aquells alumnes que puguen tindre dificultats en l’adquisició de determinats continguts curriculars però que poden ser especialment hàbils si es planteja el treball des del desenrotllament de competències bàsiques.

Entenem que este enfocament constituïx una base real per a aconseguir el desenrotllament d’escoles inclusives, capaces d’adaptar els seus recursos i la seua pròpia organització a les necessitats i característiques de la diversitat de l’alumnat, de manera que s’incrementen les possibilitats de l’èxit escolar de tot l’alumnat, i es minimitze la repercussió de les condicions desfavorables de partida, que poden generar barreres a l’aprenentatge i a la participació en els centres docents.

No es tracta d’una intervenció especialitzada per al tractament de les necessitats educatives especials, sinó d’una ferramenta útil per al treball del mestre en l’aula ordinària que facilite una resposta eficaç davant d’aquelles dificultats que tenen el seu origen en la problemàtica sociocultural de l’alumnat. 

1. DEFINICIÓ DEL PROGRAMA

El programa va dirigit al desenrotllament de capacitats com a mitjà per a recolzar l’evolució i la integració de l’alumnat d’educació primària –en primer lloc, amb necessitats de compensació educativa, i per extensió, de tot l’alumnat del grup– que mostra més facultats o majors possibilitats d’aprenentatge en algun camp d’activitat.

2.    OBJECTIUS

Este programa té com a objectiu millorar les possibilitats d’èxit escolar per part de l’alumnat objecte del programa. Pretén ser una ferramenta de treball pràctica i útil per als mestres, que oferisca:

a)    Un marc teòric general sobre l’alumnat destinatari del programa. Característiques i pautes metodològiques per a la millora del treball en l’aula.

b)    Un model pràctic de treball, a través d’un projecte d’investigació, que aporte tant una mostra de materials a utilitzar com una sèrie d’idees que els mestres podran adaptar per a generar altres activitats que s’adapten als interessos i capacitats de l’alumnat.

En tot cas, este treball pretén ser un recurs flexible, que servisca com a punt de partida i puga ser adaptat per cada mestre segons les necessitats concretes que presente el seu grup d’alumnes.

3.    DURACIÓ I FASES

El disseny bàsic d’este programa es posarà a disposició dels centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana a l’inici del curs 2010-2011. Preferentment, s’oferirà a aquells centres que atenen alumnat amb necessitats de compensació educativa, però la utilització dels materials que formen part d’este treball per part dels mestres podrà ser independent de la participació del centre en programes oficials.

Aquells centres que decidisquen aplicar-lo, de manera experimental, sol·licitaran la seua autorització a través de les direccions territorials corresponents, per mitjà del procediment que s’establisca a este efecte (possiblement a través de la sol·licitud d’autorització de programes de compensatòria).

Els centres que participen en la fase inicial d’experimentació d’este programa en faran una avaluació a final de curs en què reflectiran les seues conclusions i propostes de millora a fi de realitzar les adaptacions necessàries en el disseny base.

4.    DESTINATARIS

El programa està destinat principalment a l’alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge derivades de condicions desfavorides que comprometen les seues possibilitats d’aconseguir l’èxit en l’escola.

Paral·lelament, pretén ser una ferramenta útil als tutors i la resta de mestres d’Educació Primària, que podran aplicar part del programa, el programa en el seu conjunt o una adaptació d'este en funció de les necessitats que se’ls plantegen.

5. ORGANITZACIÓ DEL PROGRAMA

El programa es desenrotlla en dos grans blocs:

   

a) Marc teòric: En ell es realitza una explicació de les bases teòriques del projecte, i es faciliten indicacions que puguen ser útils al docent sobre com detectar els casos d'aquells alumnes que, per les seues capacitats potencials, requerixen d'una major estimulació en el context escolar en què es troben. En este primer bloc trobarem els apartats següents:

·         Fonaments teòrics

·         Tècniques de detecció

·         Guia per a la reflexió sobre la pràctica docent.

b) Aplicació pràctica: Es presenta, com a exemplificació d'un model de treball que pot donar resposta des de l'aula ordinària a les diverses necessitats de l'alumnat, un Projecte d'Investigació que té com a fil conductor el tema dels esports, que resulta especialment motivador per a l'alumnat.

Es tracta de facilitar un disseny que propose una estructura base que permeta que el tutor puga adaptar-la al context concret de la seua aula i enriquir-la amb les seues pròpies aportacions, en funció de les necessitats dels seus alumnes.

6.    SUPORT DEL PROGRAMA

El programa es presenta en format html (pàgina web). El material de treball, com per exemple les fitxes de les activitats o els materials dels alumnes, es presenta també en format PDF amb l’objectiu que siga possible tant la seua impressió com la seua modificació.

7. RECURSOS MATERIALS I DE SUPORT

Es proposa una relació d’activitats basades en el treball a través dels projectes d’investigació. Este tipus d’activitats facilita l’atenció a les diferències individuals, ja que proposa un punt de partida comú per a tots els alumnes i permet que cada un aprofundisca o avance tant com les seues pròpies capacitats li permeten.

Este programa pretén servir de base per a l’elaboració de plans d’intervenció i materials de treball per a l’alumnat, que li permeten protagonitzar el procés d'ensenyança i aprenentatge amb possibilitats d’aconseguir l’èxit i, per tant, el major grau de desenrotllament possible.

8. CALENDARI D’APLICACIÓ

L’elaboració del disseny base d’este programa s’ha realitzat entre octubre de 2009 i febrer de 2010.

El programa s’experimentarà durant el curs 2010-2011 en un nombre determinat de centres de primària de la Comunitat Valenciana. Després d’este període d’experimentació, s’avaluarà i s’hi introduiran les modificacions que es consideren necessàries.

9. SEGUIMENT

La Inspecció Educativa supervisarà l’experimentació d’este programa, amb la col·laboració del Servici d’Ordenació Acadèmica.

Es proposaran també accions formatives i informatives des del Servici de Formació del Professorat, i també des d’este es facilitarà la creació de grups de treball o seminaris en els centres que estiguen interessats a enriquir o adaptar este programa a les seues característiques pròpies.

PLA LECTOR

1. JUSTIFICACIÓ

La lectura és sense cap mena de dubte una habilitat bàsica que s’aprén i que els alumnes han de dominar per tal de comprendre i interpretar adequadament el món que els envolta.

Podem definir el Pla de Lectura del Centre com el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies per aprofitar tot el potencial del centre educatiu per a promoure:

–     l’aprenentatge de la lectura

–     l’aprenentatge a través de la lectura

–     el gust per llegir

–     la formació d’usuaris

És doncs una eina per acostar-se a la lectura amb una mirada més amplia, que implica tots els docents de totes les etapes per vincular l’aprenentatge de la lectura al treball curricular i disciplinar i al gust per llegir.

Per aconseguir tots els beneficis de la lectura i d’aquest Pla és imprescindible que cada ensenyant assumisca que la lectura forma part dels objectius i continguts de totes i cascuna de les àrees del currículum i, a més, que s’ha de treballar des del centre amb la col·laboració activa de les famílies i d’altres institucions com poden ser les biblioteques públiques i les administracions.

El Pla de Lectura de Centre ha d’esdevenir un compromís adquirit i assumit per tot l’equip educatiu. Un compromís cap al desenvolupament ple dels alumnes per la lectura, amb objectius programats, seqüenciats en els temps i assolibles a partir d’estratègies graduades coherentment.

2. ANÀLISI DE NECESSITATS EN L’ÀMBIT DE LA LECTURA

En primer lloc cal fer un diagnòstic de la situació de la lectura a l’escola.

Objectius	Actuacions
Analitzar les activitats de la lectura que es porten a terme en les diferents àrees.	Confecció d’una llista de tots els moments en què llegim en les diferents àrees.

A partir d’ací s’han programat diferents objectius i actuacions:

Objectius	Actuacions
Avaluar de manera sistemàtica el procés de lectura dels alumnes i fer-ne un seguiment al llarg de l’etapa.	Passar proves de lectura a l’inici, a cada trimestre i a final de curs.
Aconseguir millorar la mecànica i comprensió lectora dels alumnes.	L’aprenentatge de la lectura es fa tant en les àrees de llengües com en les altres àrees.
Potenciar l’hàbit i el gust per la lectura.	Utilització de la biblioteca de l’escola. I animar a utilitzar la biblioteca municipal del barri.
Aprendre a cercar, seleccionar i organitzar la informació.	Realització d’activitats de cerca d’informació, enciclopèdies, revistes, atles, Internet..., i saber-ho explicar ja siga oralment, per escrit, amb dibuixos...

3. OBJECTIUS

a)      Convertir la lectura en un moment de plaer, de diversió i joc lligat al procés educatiu i al projecte docent.

b)      Fomentar la creativitat com a element essencial pel desenvolupament òptim dels alumnes.

c)      Facilitar i promoure el contacte amb els llibres.

d)      Formar lectors competents.

e)      Programar activitats d’animació lectora segons l’edat i el nivell.

f)        Fer ús de les diferents biblioteques (classe, escola, barri) com a eix vertebrador de l’ensenyament-aprenentatge.

g)      Conéixer les normes d’ús de la biblioteca, la seua organització i les seues possibilitats.

h)      Organitzar espais i temps per crear ambients lectors: fer visible la biblioteca d’aula.

i)        Optimitzar l’ús de tots els recursos que incideixen en el foment de la lectura.

j)    Treballar la lectura comprensiva conjuntament amb l’escriptura i l’expressió oral en cada una de les àrees.

k)     Dissenyar activitats de comprensió lectora per cicles i cursos que tinguen com a marc els principis del Pla Lector.

l)        Potenciar la comprensió lectora com a base de l’aprenentatge, que implica totes les àrees .

m)    Coordinar al professorat en l’ensenyament de la lectura, a través dels acords consensuats.

n)      Impulsar la formació del professorat en l’àmbit lector.

o)      Implicar les famílies amb l’objectiu d’elevar l’interès per la lectura dels seus fills i filles.

4. PLANIFICACIÓ I TEMPORALITZACIÓ D’ACTIVITATS

Per a posar en pràctica el Pla Lector hem de tenir en compte l’edat dels xiquets i el seu nivell de lectura.

La temàtica de les lectures serà variada, interessant i significativa. Posarem al seu abast un ampli ventall de temes.

Marcarem pautes a l’hora d’utilitzar els llibres i realitzar les activitats propostes.

Es temporalitzarà el moment i el temps que es dedicarà a cada activitat relacionada amb la lectura.

És important tenir cura de l’espai on realitzarem la lectura.

És també molt important que les famílies estiguen informades del Pla Lector de Centre, per tal que puguen participar i se senten implicats.

Podrien elaborar unes plantilles on replegar les diferents activitats programades al llarg del curs on es reflectiren els objectius, la descripció de la activitat, el curs...

MODEL DE PLANTILLA

Centre: ................................ Responsable......................

TÍTOL: (Títol de l’activitat) Activitat adreçada a:

OBJECTIUS: (Objectius generals de l’activitat en referència a: aprendre a llegir, llegir per aprendre, gust per la lectura (Objectius específics de l’activitat)

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: (Explicació detallada de què és i com es realitza l’activitat, a qui va dirigida, personal implicat...

AVALUACIÓ: (Concreció dels criteris d’avaluació en relació als objectius)

TEMPORITZACIÓ (curs escolar, trimestral, horari)

(Explicació de la temporització: període de realització de l’activitat, nombre de sessions, durada de cada sessió...

RECURSOS HUMANS (Professorat, famílies...)

(Relació del personal necessari per fer l’activitat i concreció de la responsabilitat de cadascú).

RECURSOS MATERIALS (espais, materials, TICS...

(Relació dels recursos materials necessaris per fer l’activitat.)

RECURSOS EXTERNS (Biblioteca pública, mitjans de comunicació...)

(Relació dels recursos externs necessaris per fer l’activitat.)

OBSERVACIONS (Durant l’activitat i després de l’avaluació)

Notes d’observació fetes durant la realització de l’activitat. Prendre nota dels resultats de l’avaluació i fer propostes de millora.)

Ara farem una descripció de les activitats programades per al curs dividides per cicles i temporalitzades per trimestres.

INFANTIL:

TÍTOL: LLEGIR EN FAMÍLIA (MALETES VIATGERES) Activitat per a E.I. 3-4-5 anys

OBJECTIUS –     Promoure el gust per llegir, l’aprenentatge a través de la lectura i la formació d’usuaris. –     Conscienciar les famílies de la importància de llegir amb els seus fills i convertir-se en models de conducta vers la lectura. –     Animar a la lectura tant als xiquets com a les famílies. –     Facilitar a les famílies l’accés a seleccions d’obres diverses i de qualitat. –     Fomentar l’ús de la biblioteca i el servei de préstec.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Es tracta de fer viatjar les maletes a casa dels alumnes i que cada família puga disposar i gaudir-la durant una setmana. Disposarem de dues maletes per classe, amb aquest contingut: –     Suports informatius variats: llibres, revistes, contes... –     Una llista de tot el contingut de la maleta. –     Un escrit on s’explica el sentit de la maleta amb indicacions sobre activitats que es poden fer en família per a potenciar la lectura. –     Una llibreta on cada família podrà escriure impressions, comentaris, recomanacions, suggeriments..., relacionats amb la lectura i els materials de la maleta. Cada tutor o tutora s’encarregarà de lliurar-les per torns als alumnes de la seua classe. La maleta estarà en casa de divendres a divendres, dia en el qual se l’emportarà un altre xiquet o xiqueta. Des de la biblioteca, amb la col·laboració de cada tutor o tutora, es farà un control i seguiment de les maletes, especialment del bon estat dels llibres i dels comentaris que les famílies hagen escrit a les llibretes.

AVALUACIÓ A l’avaluació es considerarà: –     Les valoracions que les famílies han fet a la llibreta. –     El manteniment del bon estat de tots els materials. –     L’acceptació dels xiquets per rebre la maleta. –     L’aprofitament del material, que coneixerem a partir de les entrevistes amb les –     famílies.

TEMPORITZACIÓ –     Un curs escolar –     Activitat setmanal

RECURSOS HUMANS. –     Tutors de P3, P4 i P5 –     Encarregat de la biblioteca escolar.

RECURSOS MATERIALS. Dos maletes per a cada classe. A cada maleta: –     1 llibre (psicologia infantil, foment lectura...) –     1 revista (Guix, Quaderns de pares...) –     1 conte clàssic –     1 àlbum il·lustrat –     1 llibre de coneixements –     1 revista infantil (Camacuc...) –     1 llibreta –     Full d’instruccions d’ús

RECURSOS EXTERNS

OBSERVACIONS

	TÍTOL:         LA NOSTRA BIBLIOTECA
			OBJECTIUS -          Promoure el gust per llegir, l´aprenentatge a través de la lectura i la formació d´usuaris. -          Identificar la biblioteca com el lloc on hi ha diferents llibres. -          Fomentar l´ús de la biblioteca i el servei de préstec. -          Gaudir amb les activitats d´animació lectora.
			DESCRIPCIÓ DE L´ACTIVITAT. -          Biblioteca de aula: hi ha un espai en la classe amb diferents llibres i els alumnes van a aquest  a veure un conte en determinats moments. S´utilitza per a la presentació d´un conte. S´utilitza també  per a fer préstec  de llibres en que cada alumne es porta un llibre a casa per a veure-ho, per a que se´ls conten els familiars i posteriorment  fan un dibuix. Després en classe es parla del conte, qué conta, els personatges qué té, si els ha agradat o no… -          Biblioteca del barri: visita a la biblioteca del barri per a participar en activitats d´animació lectora.
		AVALUACIÓ. A l´avaluació es considerarà: - La utilització dels  alumnes de la biblioteca. - El manteniment del bon estat dels materials de la biblioteca. - Els comentaris realitzats durant les assamblees.

 

RECURSOS MATERIALS. -Diferents llibres. - Periódics,revistes…

TEMPORALITZACIÓ. -Un  curs escolar.

RECURSOS HUMANS. - Tutors de P3, P4 i P5. - Encarregat de la biblioteca.

D

			TÍTOL:          EL MÓN DELS CONTES
			OBJECTIUS -          Valorar els contes com a mitjà d´aprenentatge i gaudi. -          Descobrir diferents contes. -          Desenvolupar la imaginació i la creativitat. -          Promoure el gust per llegir i l´aprenentatge a través de la lectura. -          Ampliar el vocabulari. -          Ser capaç de respondre preguntes senzilles sobre el conte. -
			DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS. Es tracta de llegir contes motivadors, contes tradicionals amb variacions en el relat per a descobrir les diferències, inventar contes amb uns personatges, contes psicomotors, lectura d´imatges, representació d´un conte amb elements caracteristics…
		AVALUACIÓ. Criteris d´avaluacio: -          Escolta i comprén els contes. -          Percep la utilitat del llenguatge escrit com a element portador d´informació. -          Amplia el vocabulari. -            -
	TEMPORALITZACIÓ. -       Un curs escolar. -       Activitats setmanals.
	RECURSOS HUMANS. -          Tutors de P3,P4 i P5.
	RECURSOS MATERIALS. -          Diferents contes. -          Barrets, ulleres, papers, cartolines…

 

PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA

Al llarg dels tres trimestres treballarem els següents objectius:

 - Distingir la diversitat de tipus de llibres i identificar-les.

 - Fomentar l’escolta de la lectura.

 - Desenvolupar la capacitat de comprensió.

 - Millorar la velocitat lectora

 - Ampliar el lèxic

 - Dedicar part del temps escolar a la lectura

 - Crear hàbits de respecte i de cura dels llibres

 - Iniciar en la construcció de la seua pròpia biblioteca particular

 - Explicitar les intencions de la lectura

 - Anticipar el tema dels llibre. Fer hipòtesi

 - Comprendre globalment el missatge

 - Discriminar idees importants

Descripció i temporització:

Temporització	Descripció de l’activitat	Fet
1r Trimestre	Assistència a representacions teatrals
	Realització de representacions teatrals
	CD o DVD en relació a contes o històries
	Lectura diària a casa amb els pares
	Murals amb frases significatives i imatges d’una història com a reclam del llibre a llegir
	Treballar estratègies de lectura i comprensió (fer hipòtesis)
	Lectura diària a l’aula, tant col·lectiva com silenciosa.
	Donar confiança a la pròpia capacitat (preparant un text...) descriptiu
	Fomentar la curiositat començant un capítol i deixant-lo en el punt més interessant
	Lectura de llibres a primer: mis primeros calcetines Lectura de llibres a segon: volums d’antologia; contes gegants i els mateixos en format menut, alfaguar amarillos. Titulos colectivos: la princesa bromista, Ana Banana
	Lectura expressiva: entonació, projecció de la veu...Es pot preparar una representació per a Nadal
	Treballar diferents tipus de textos: Informatius: fulls per als pares, llibres de text, receptes, noticies... Expositius: murals, propaganda, catàlegs... Poètics: poemes, cançons, embarbussaments, dites...
	Fer-se preguntes, respondre a les que facen els companys, sobre una lectura curta, per asegurar-ne la comprensió.

Temporització	Descripció de l’activitat	Fet
2n Trimestre	Assistència a representacions teatrals
	Lectura d’un llibre. 1r: colecció de crias d’animals, Teo... 2n: sèrie blanca Barco de Vapor
	CD o DVD en relació a contes o històries
	Lectures en grup per a què els alumnes estiguen atents
	Murals amb frases significatives i imatges d’una història com a reclam del llibre a llegir
	Treballar estratègies de lectura i comprensió en cada unitat de C del medi i de matemàtiques
	Donar confiança a la pròpia capacitat (preparant un text...), en un text teatral
	Fomentar la curiositat començant un capítol i deixant-lo en el punt més interessant
	Condicionament del racó de lectura. Creació d’un clima confortable per a la lectura.
	Habituar-se a llegir un parell o tres de vegades quan es tracta d’obtindre informació
	Treballar diferents tipus de textos: Informatius: fulls per als pares, llibres de text, receptes, noticies... Expositius: murals, propaganda, catàlegs... Poètics: poemes, cançons, embarbussaments, dites...
	Llegir cada dia per part del mestre un fragment d’un llibre i a casa amb els pares.
	Llegir contes canviant el personatge, situacions, llocs i que es donen conte del que ha variat.
	En el temps de lectura, interessar-nos pel que estan llegint i que ens expliquen que està passant, que fa el personatge...
	Davant d’un text fer una primera lectura per tal de comprendre-la. Estar sempre disponibles per a facilitar-los la comprensió del vocabulari
	Dedicar més temps a la lectura personal aprofitant els moments d’espera entre diferents activitats per tal de potenciar l’hàbit lector.
	Exposició oral de contes llegits a casa per tal de fer partícips als companys

Temporització	Descripció de l’activitat	Fet
3r Trimestre	Representació d’alguna obra teatral senzilla o de creació pròpia, amb la màxima participació
	Lectures en grup per a què els alumnes estiguen atents
	Estudi de es portades dels llibres i de l’autor. Localització de la informació des llibres.
	Treballar estratègies de lectura i comprensió (fer hipòtesis)
	Fer un mural amb la informació aportada pels xiquets
	Donar confiança a la pròpia capacitat (preparant un text...), participant en el concurs de redacció de l’AMPA
	Fomentar la curiositat començant un capítol i deixant-lo en el punt més interessant
	Visita a la biblioteca del barri: 1r- Funcionament d’una biblioteca i llibres de lectura adequats a l’edat. 2n- Funcionament d’una biblioteca i llibres de geografia, costums, animals...
	Treballar diferents tipus de textos: Informatius: fulls per als pares, llibres de text, receptes, noticies... Expositius: murals, propaganda, catàlegs... Poètics: poemes, cançons, embarbussaments, dites...
	Llegir poesia per part del mestre
	Llegir contes canviant el personatge, situacions, llocs i que es donen conte del que ha variat.Mesclar fragments de diversos contes
	En el temps de lectura, interessar-nos pel que estan llegint i que ens expliquen que està passant, que fa el personatge...
	Dedicar més temps a la lectura aprofitant els moments d’espera entre diferents activitats per tal de potenciar l’hàbit lector.
	Exposició de contes llegits a casa per tal de fer partícips als companys.
	Fer un inventari des llibres de la biblioteca de classe.

SEGON CICLE DE PRIMÀRIA

Al llarg dels tres trimestres treballarem els següents objectius:

-       Adquirir el gust per la lectura.

-       Millorar la velocitat lectora.

-       Millorar la comprensió lectora

-       Millorar la capacitat d’interiorització i de comunicació.

-       Ampliar el seu vocabulari.

-       Millorar l’expressió oral i escrita.

-       Estimular la fantasia i la imaginació.

-       Crear el hàbits de respecte i cura dels llibres.

-       Distingir la diversitat de tipus de llibres identificar-les.

-       Promoure la construcció de la seua pròpia biblioteca particular amb l’ajut de les famílies.

Temporització	Descripció de l’activitat	Fet
1r Trimestre	Dedicar diariament un temps ( 30 min aprox) a fer lectura de forma oral i col·lectiva.
	Proves de velocitat lectora.
	Proves de comprensió lectora.
	Dedicar el temps lliure en acabar les tares en classe per llegir de forma lliure i espontània
	Llista de llibres recomanats.
	Llegir un conte i després contar-ho entre tots
	Visitar la biblioteca del barri

Temporització	Descripció de l’activitat	Fet
2n Trimestre	Lectura d’un llibre de forma oral i col·lectiva en castellà. 3r-
	Proves de velocitat lectora.
	Fer ús de la biblioteca d’aula. Tenir control dels prèstecs i les devolucions. Utilitzar fitxes individuals de registre de lectures
	Realitzar activitats al voltan de la prensa diària que rebem a l’escola
	Llista de llibres recomanats.
	Llegir en veu alta textos poètics, teatrals, narratius i informatius per tal de treballar aspectes relacionats amb la dicció, l’entonació i el ritme de lectura
	Interpretar diversos personatges d’obres de teatre llegides
3r Trimestre	Lectura d’un llibre i animació lectora.
	Proves de velocitat i comprensió lectora.
	Formar una biblioteca d’aula, utilitzant fons de la biblioteca de centre i llibres aportats, de forma temporal i voluntaria, pels mateixos alumnes
	El conte inacabat
	4t- lectura per part dels alumnes d’un fragment, anècdota, poema, noticia...que hauran llegit abans i s’hauran preparat.
	Fer lectura en veu alta aprofitant les diverses matéries del curriculum
	Representació d’un text teatral.

 Per a treballar aquestes activitats, cal tindre en conte que hem de :

–     Treballar la lectura en totes les àrees.

–     Destinar un temps setmanal per a llegir i fer dramatitzacions.

–     Passar proves de velocitat lectora i fer-ne el seguiment.

–     Treballar la lectura comprensiva.

–     Emprar la memorització de poemes i textos.

–     Facilitar una llista de llibres recomanats.

–     Omplir una fitxa de lectura en acabar de llegir un llibre.

TERCER CICLE DE PRIMÀRIA

Al llarg dels tres trimestres treballarem els següents objectius:

–     Despertar l’interès per la lectura. (CB1, CB6, CB8)

–     Millorar la velocitat i la comprensió lectora.(CB1, CB7, CB8)

–     Desenvolupar la capacitat d’interiorització, de comunicació i de comprensió de l’ésser humà. (CB1, CB5, CB7, CB8)

–     Ampliar el lèxic i enriquir el vocabulari. (CB1, CB2, CB3, CB4)

–     Millorar l’expressió oral i escrita, utilitzant com a recurs de treball l’ordinador. (CB1, CB4, CB6, CB8)

–     Estimular la fantasia i la imaginació. (CB1, CB4, CB6)

–     Crear el hàbits de respecte i cura dels llibres. (CB5, CB8)

–     Distingir la diversitat de tipus de llibres identificar-los. (CB4, CB6, CB7, CB8)

–     Iniciar en la construcció de la seua pròpia biblioteca particular. (CB2, CB4, CB6, CB7, CB8)

–     Habituar-se a utilitzar els llibres de la biblioteca. (CB1, CB6, CB8)

–     Emprar la lectura amb diverses finalitats: informativa, lúdica, i com a model per a les seues pròpies produccions. (CB1, CB3, CB4, CB6, CB7, CB8)

Considerem molt important relacionar el nostre pla de foment lector amb el pla d’igualtat del centre, per la qual cosa, es plantegem, a més del objectius abans enumerats els següents objectius específics:

–     Fomentar pràctiques esportives, artístiques, musicals, etc., coeducatives.

–     Conèixer persones que han treballat per la pau, la convivència, la igualtat.. (buscar informació i exposar-la a la classe o fer murals).

–     Fer partícips les famílies de les activitats proposades en el projecte.

–     Conéixer dones del nostre entorn i valorar el seu treball.

–     Aprenentatge de responsabilitats familiars.

Temporització	Descripció de l’activitat	Fet
1r Trimestre	Lectura d’un llibre de forma oral i col·lectiva, tant en castellà com en valencià del “projecte lector” 5é- 6é-
	Cinefòrum.
	Llegir un llibre en castellà, un altre en valencià i un altre en anglés, individualment.
	Assistir a una representació teatral.
	Lectura per part del mestre d’un llibre al començar la classe.
	Llista de llibres recomanats.
	Responsabilitzar-se de la biblioteca d’aula
	Fer lectures dramatitzades.
	Omplir una fitxa de l’historial de les lectures llegides a partir de 3r.

Temporització	Descripció de l’activitat	Fet
2n Trimestre	Lectura d’un llibre de forma oral i col·lectiva, tant en castellà com en valencià del “projecte lector” 5é- 6é-
	Lectura a 5é i 6é en anglès, en castellà i en valencià, individualment.
	Visita a la biblioteca del barri.
	Lectura per part del mestre d’un llibre al començar la classe, en castellà o valencià.
	Llista de llibres recomanats.
	Responsabilitzar-se de la biblioteca d’aula.
	Fer lectures dramatitzades.
Temporització	Descripció de l’activitat	Fet
3r Trimestre	Lectura d’un llibre de forma oral i col·lectiva, tant en castellà com en valencià del “projecte lector” Cinqué Sisé
	Assistir a una audició musical.
	Responsabilitzar-se de la biblioteca d’aula
	Visita a la Biblioteca municipal de València
	Confeccionar un rànquing dels llibres més llegits.
	Registre de lectures.
	Lectura a 5é i 6é en anglès, en castellà i en valencià, individualment
	Proporcionar un llistat de llibres per a l’estiu.

Igual que en els anteriors cicles, cal tindre en compte les següents recomanacions

–     Treballar la lectura en totes les àrees.

–     Destinar una hora complementària setmanal en el taller dels llibres per fer diferents activitats relacionades amb la lectura:

    lectura en veu alta

    lectura individual

    activitats de lèxic

    activitats de comprensió

    jeroglífics

    cada mes es recull tota la feina feta en un dossier.

–     Cada curs s’actualitzarà el llistat de llibres.

–     Facilitar una llista de llibres recomanats.

5. RECURSOS

–     Utilització i préstec de llibres de la biblioteca d’aula

–     Utilització i préstec de llibres de la biblioteca de l’escola

–     Visites a la biblioteca del barri

–     Visites a la Biblioteca Municipal de València

–     Lectures

–     Animacions lectores

–     Representacions teatrals

–     Proves de comprensió lectora

–     Proves de velocitat lectora

6. AVALUACIÓ

AVALUACIÓ DEL PLA LECTOR

Nivell: Grup: Any:

Competències bàsiques: considerem essencial relacionar les activitats a realitzar amb les competències bàsiques que anem a treballar, així dins de cada competència, inclourem els següents aspectes relacionats amb el nostre pla d’igualtat:

  Comunicativa lingüística i audiovisual: Es treballarà a través d’un ús adequat del llenguatge, evitant la discriminació per raó de sexe.

Promoure activitats en les que el alumnat expresse els seus sentiments lliurement, evitant les actituds de discriminació.

Lectures de protagonistes xics o xiques, així com d’autors i autores diferents.

  Tractament de la informació. Analitzarem el missatge que ens proporcionen el mitjans de comunicació respecte al rols femení i masculí, per a afavorir una reflexió crítica davant d’ells.

  Aprendre a aprendre

  Coneixement interacció amb el món físic

  Artística i cultural

  Matemàtica

  Autonomia i iniciativa personal. Activitats orientades perquè l’alumnat siga cada vegada més autònom, tant a l’escola com a casa, i reforçar les actituds positives i d’esforç.

  Social i ciutadana. Procurar fomentar valors i actituds de convivència solidària en la vida quotidiana del centre. Demanar la col·laboració de les famílies i les seues experiències.

Avaluació de les activitats

Observacions

AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

				Nivell de desenvolupament lector				Observacions
	Alumne: Grup:		No adquirit		En procés	Amb ajuda	Adquirit
PRECISIÓ	·          Descodifica bé
VELOCITAT	·          Llig amb bon ritme
	·          Llig amb bona expressió
COMPRENSIÓ	·          Comprén el vocabulari
	·          Comprén diferents tipus de textos
	·          Localitza informació explícita del text
	·          Comprén globalment el text
	·          Interpreta el text i relaciona distintes idees
	·          Contrasta les afirmacions del text amb el seu coneixement previ i amb informacions d’altres fonts.
	·          Repara en les característiques lingüístiques del text
	·          Aplica estratègies lectores: predir, verificar, recapitular, fer referències
MOTIVACIÓ	·          Demostra interès per la lectura
	·          Llig amb atenció en l’ aula
	·         Llig fora de l’aula els llibres o textos  proposats

PROPOSTES DE MILLORA

CURS:			PRIMER CICLE	SEGON CICLE	TERCER CICLE
TREBALL LECTURA		Valencià
		Castellà
		Anglés
HÀBIT LECTOR	Aula
	Biblioteca
	Extern
ALTRES