Mostrando entradas con la etiqueta DOCUMENTACIÓ. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta DOCUMENTACIÓ. Mostrar todas las entradas

domingo, 30 de marzo de 2014

COMPETÈNCIA INTRAPERSONAL: ACTIVITAT III

El cas de la Lluïsa 

La meva millor amiga, la Lluïsa, és una noia de 12 anys. La Lluïsa és superguai: sempre m’ajuda a mi i a tothom, sempre té un somriure als llavis i és molt bona en els estudis, però no és empollona. I a sobre, és bastant bonica. Fa cosa de sis mesos, va començar a sortir amb un noi d’un altre institut. Al començament va anar molt bé, encara que la Lluïsa estava una mica a la lluna. Ja se sap, l’amor! Però, a poc a poc, la Lluïsa va començar a perdre pes; deia que fer una mica de règim no ha mort mai ningú i que així estaria més bonica i agradaria més al seu xicot. 

Fa uns tres mesos, la Lluïsa va començar a assemblar-se cada vegada més a un esquelet. Al pati llençava els entrepans que li feien a casa i quan venia cap a l’institut al migdia vomitava el menjar en un racó d’un descampat; per sopar mai no tenia gana. Ara la Lluïsa, que fa 1,70 m, pesa 35 Kg. Està ingressada en un hospital i segueix un tractament per a l’anorèxia. 
1. Feu grups de 4 o 5 persones, escolliu una persona moderadora, una portaveu i una secretària, comenteu el text i responeu les següents qüestions: 

a) Quin és el problema de la Lluïsa? 
b) Coneixeu altres situacions semblants? Expliqueu-les. 
c) Per què creieu que passa això? 
d) Com es poden resoldre aquest tipus de problemes? 

Posada en comú 
Comenteu el tema amb la classe, aporteu els vostres arguments, pensaments etc. 

a) Què us ha sobtat més? 
b) Per què quan parlem d’imatge física en general hi ha diferències entre nois i noies? 
c) Què heu sentit en fer aquesta activitat? 

COMPETÈNCIA INTERPERSONAL: LA FAMÍLIA

Com anem amb la família? 
Font: Pepín Beltran. Tutoria 2 Castellnou 

A casa no m’entenen. Bé, no sempre, perquè de vegades els meus pares són molt comprensius i bons amb mi. El meu dubte és si ells no m’entenen a mi o jo no els entenc a ells. 
Hi ha dies que em fan la vida impossible, em posen horaris per entrar i sortir de casa, no em deixen fer el que vull i em porten la contrària. Amb la meva germana i el meu germà sempre m’hi estic barallant; no els aguanto, tot el dia em fastiguegen. Qualsevol dia faré la maleta i es quedaran tots amb un pam de nas! Així, si me’n vaig, no tindrem més problemes. 

1. Feu grups de 4 o 5 persones i escolliu-ne una de moderadora, una de portaveu i una altra de secretaria, que prengui nota. (5 minuts) 

2. Llegiu el text i comenteu-ne els aspectes més interessants. Responeu aquestes qüestions. (15 minuts): 

a) Us passen a casa coses semblants?.......... 

b) Feu una llista de les situacions que són font de conflictes amb les vostres famílies: 
............................................................................................... 

c) Busqueu possibles solucions als conflictes anteriors. També heu de tenir en compte el punt de vista dels vostres pares i mares. 

3. Poseu en comú les situacions conflictives que viviu i les possibles solucions. (20 minuts) 

4. Posada en comú. Responeu en gran grup: 

a) Què us ha sobtat més? 

b) En general, hi ha diferència entre els conflictes que tenen a casa les noies i els nois? Possibles causes de les diferències. 

c) Com us heu sentit fent aquesta activitat? 

d) Comentar el tema amb els companys i les companyes de la classe us ha ajudat a veure els conflictes d’una altra manera? 

MAPES CONCEPTUALS: PRIMERS PASOS

MAPES CONCEPTUALS 
 
A.- Llegeix aquestes dues llistes de paraules i després posa un títol a cada una. 
 
 
                  GAT                                                                             CANTAR 
                  FLOR                                                                           SEURE 
                  LLAPIS                                                                        FESTA D’ANIVERSARI 
                  DICCIONARI                                                              PENSAR 
                  ROBA                                                                          RENTAR 
 
 ________________Títol ____________________ 
 
 
B.- Descriu en l’espai 1 la imatge que es forma en el teu cap quan sents la paraula TEMPESTA, en el 2 la imatge del teu company. 
 
 
1.- 
 
 
 
 
 
2.- 
 
 
C.- Posa una etiqueta a cada columna de paraules: 
                BARCELONA                                                              AMB 
                JOAN                                                                           EN 
                FRANÇA                                                                     ALESHORES 
                MARESME                                                                  ÉS 
                ONU                                                                            ON 
 
 
 __________________ Títol ____________________

ELS EXAMENS

Crec que tinc un problema amb els exàmens 

Font. Pepín Beltrán. Tutoria 2. Castellnou 

“Em sembla que tinc un problema. Dic em sembla perquè no ho tinc clar. Quan hi ha proves, controls o exàmens d’alguna matèria, jo em preparo, però la majoria de vegades em van malament. Mireu, els dos dies abans de la prova estic dia i nit estudiant, gairebé no dormo; evidentment no faig esport ni miro la televisió, no faig res que em distregui. De vegades m’agafa angoixa, però jo de davant dels llibres no me’n moc. És clar que el professorat tampoc no hi ajuda gaire. L’altre dia, per exemple, vaig fer un examen que tenia cinc preguntes; en vaig contestar tres i dues les vaig deixar, perquè ja no tenia temps de fer-les. Doncs m’han dit que aquest examen està mal fet. Una altra vegada em van treure puntuació per mala presentació, i una altra vegada vaig rebre una bronca perquè no tenia preparats els apunts que necessitava per fer la prova. 
A veure si em podeu ajudar, perquè no ho entenc”. 

1. Formeu grups de 3 o 4 alumnes. 
2. Escolliu un moderador/a i un secretari/a, i subratlleu les idees fonamentals al text. (5 minuts) 
3. Intenteu esbrinar les causes del problema i les possibles solucions; procureu que siguin solucions realistes. (15 minuts) 
4. Poseu en comú el que ha escrit cada grup. (15 minuts) 
5. Feu un debat sobre les conclusions. Discutiu, sobretot, sobre el que cal fer per solucionar el problema. (20 minuts)

COMPETÈNCIA INTRAPERSONAL: AUTOESTIMA II

L’arbre de la meva vida 

Ha arribat l’hora que sapiguem què pensem els uns dels altres sobre les nostres
capacitats o actuacions. Et proposem que realitzis aquesta activitat per conèixer-te
millor i conèixer millor els altres.

1. Agafa un full en blanc i anota-hi el teu nom a l’encapçalament. Dibuixa un arbre a
cada cara del full. L’arbre ha de ser el mateix en totes dues cares. Dibuixa-hi
arrels, branques, fulles i fruits. En una de les cares escrius, a les arrels, les
qualitats i capacitats que creus que tens. A les branques, hi poses les coses
positives que fas. I, a les fulles i fruits, els èxits o bons resultats que tens. (10
minuts)
2. Feu grups de 4 o 5 persones. Cadascú passa el seu arbre, per la cara del full que no
hi ha res escrit, al company o companya que té a la dreta. Aquests han d’escriure,
sobre la persona que encapçala el full, com a mínim una qualitat o capacitat a les
arrels, una o més coses positives que fa a les branques i els èxits a les fulles o
fruits. Després es passa a l’altre company o companya, i així fins que tot el grup
hagi anotat les seves opinions positives sobre la persona que hi ha al full. (20
minuts).
3. Agafa el teu full i compara les teves respostes amb les que t’han donat les persones
del teu grup. Escriu les coses que t’han sorprès més. Reflexiona sobre les
diferències entre com et veus i com et veuen els altres. (10 minuts)
Allò que m’ha sorprès més ha estat:
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
Jo diria que la diferència entre com em veuen la resta del grup i com em veig
jo, és el resultat de:
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................

4. Avalueu l’activitat realitzada i feu un debat sobre les qüestions següents:
a) Us valoreu suficientment?
b) La resta del grup t’ha trobat coses que tu no havies valorat?
c) Com t’has sentit amb les valoracions de la resta del grup?
d) Us agrada fer aquest tipus d’activitats?

COMPETÈNCIA INTRAPERSONAL: AUTOESTIMA I

TREBALLEM L’AUTOESTIMA 

La sospita 
Narrativa popular. Font: Cavall fort 

“ Una vegada, en Salvador de les Soles va perdre la destral. Era una destral molt bona,
nova de trinca, que en Salvador de les Soles havia comprat no feia gaire al mercat de
Lligallo del Gànguil. I en Salvador de les soles va pensar que segurament la hi havia
robada en Sebastià, que era fill del seu veí. Manel de les Papallones. I es va fixar en la
seva manera de caminar: cada tres o quatre passes en feia una de més curta que les
altres.
- Té un caminar de lladre, aquest xicot- va pensar en Salvador de les Soles.
També es va fixar en la seva manera de mirar: de tant en tant mirava enllà d’enllà, com
si tot el que tenia a prop li fes mal a la vista.
- Té un mirar de lladre, aquest xicot- va dir en Salvador de les Soles.
I, encara, es va fixar en la seva manera de parlar: hi havia cops en què Sebastià no
acabava la frase, l’abandonava i la començava per un altre cap.
- Té un parlar de lladre, aquest xicot- reflexionava en Salvador de les Soles.
Però al cap d’uns quants dies en Salvador de les Soles va trobar la seva destral, nova de
trinca, la que havia comprat al mercat de Lligallo del Gànguil, que es veu que s’havia
deixat amagada entre unes bardisses al bosquet del barranc de la Mallada, un dia que hi
havia anat a fer llenya. Hi havia trobat un vol de rovellons i no s’havia recordat més de
la destral. Quina alegria va tenir, en Salvador de les Soles!

L’endemà en Salvador de les Soles va veure en Sebastià, el fill del seu veí, Manel de les
papallones, que passejava per la plaça i feia rotllana amb els companys i deia coses a les
noies. I es va fixar en la seva manera de caminar, i en la seva manera de mirar, i en la
seva manera de parlar. I ja no li van semblar ni un caminar de lladre, ni un mirar de
lladre, ni un parlar de lladre.”

En aquesta història, el protagonista té prejudicis sobre un noi. Hi ha prejudici quan una
persona o persones fan una valoració o tenen una opinió no raonada d’una altra persona
o grup de persones. La valoració pot ser de predilecció o d’aversió. En Salvador veu
que el Sebastià té maneres que li semblen estranyes per fer les coses, però no té cap
prova que sigui un lladre. Quan troba la destral ja no troba el Sebastià tan estrany.
En Salvador, a més de tenir prejudicis, ha discriminat en Sebastià.

Quan el prejudici implica tractar amb inferioritat una persona o grup de persones en 
funció d’alguna de les seves característiques (sexe, creences, costums, religió, etc.) hi 
ha discriminació. 
 
De vegades ens passa com a en Salvador, que discriminem algú per un prejudici, per una 
opinió que tenim. Aquesta opinió o valoració, però, no ha estat raonada o contrastada. 
 
1. Individualment, contesta aquestes qüestions: (10 minuts) 
ƒ Creus que has estat alguna vegada discriminat o discriminada? 
............................................................................................................................... 
ƒ Quan?............................................................................................................. 
ƒ Per quin motiu?............................................................................................. 
ƒ Quina sensació vas tenir?.......................................................................... 
ƒ Què vas fer?................................................................................................. 
ƒ Creus que has discriminat alguna vegada una persona? ................... 
ƒ Quan?............................................................................................................. 
ƒ Per quin motiu?............................................................................................. 
ƒ Quina sensació vas tenir?.......................................................................... 
ƒ Què vas fer?................................................................................................. 
 
2. Feu un grup de 4 o 5 persones, escolliu un moderador/a , un portaveu i un 
secretari/a i us expliqueu les situacions de discriminació o prejudicis que heu viscut. 
Elegiu una de les situacions, la que us hagi sorprès més. (20 minuts) 
 
3. Cada grup exposa la seva situació a la classe. Mentrestant, la vostra tutora o tutor 
apunta a la pissarra la característica de la discriminació (edat, sexe, color de la pell, 
manera de vestir, etc.). (20 minuts) 
 
 
4. Feu un debat sobre els prejudicis i les discriminacions. 

`TÈCNIQUES ESTUDI: PREPARACIÓ EXÀMENS

PREPARACIÓ DELS EXÀMENS 

Hi ha tres maneres diferents de preparar els exàmens:

1. A llarg termini: Consisteix en estudiar-se al final de cada dia el que s’ha fet a la classe. Només ens recordem bé del que hem après sense preses. Això significa que has de començar a estudiar el primer dia de curs i que de tant en tant has de repassar el que fa temps que no et llegeixes. 

2. A curt termini: és el repàs que cal fer un parell de setmanes abans de la setmana d’exàmens. Cal estudiar poc temps ( 1/2 hora o 1 hora) i descansar de tant en tant per no cansar el cervell. Mentre estem en període d’exàmens cal alimentar-se bé, descansar i fer algun esport suau, si no ets cap esportista, sortir a passejar o fer coses similars. No s’han de prendre substàncies estimulants com ara xocolata, cafè o té, cocacola amb cafeïna o tabac. Aquestes substàncies donen una sensació bona al principi però al cap de poca estona el 
rendiment cau en picat. 

3. El dia anterior: No s’han d’estudiar mai coses noves. Això provoca confusió. Cal repassar resums i esquemes, que són els que t’ajuden a recordar els aspectes més importants. Intenta relaxar-te fent alguna activitat que t’agradi ( jugar amb l’ordinador, la tele, passejar, etc.) Si no pots dormir, fes algun exercici de 
respiració per relaxar-te o pren un got de llet. És molt important que la nit anterior preparis tot el material necessari, el dossier ( que hauràs fet abans) si te’l demanen... emporta’t un parell de bolígrafs per evitar 
sorpreses. Si és una prova amb material, prepara tot el que necessitis dins la motxilla. Sigues puntual, això et tranquil·litzarà i podràs escoltar les indicacions generals que dóna el professorat abans de començar la prova. 

 Activitat: 

1. En petit grup llegiu el text anterior, subratlleu les idees principals i anoteu els dubtes que us vagin sorgint ( 10 minuts)

2. Aclariu en gran grup els dubtes ( posada en comú)

3. Torneu al grup petit i marqueu en la vostra agenda les setmanes d’exàmens ( una quinzena per avaluació abans de la setmana d’exàmens).

4. Marqueu en vermell o d’una manera fàcil de veure, el període d’exàmens en el calendari d’aula.

LA PRESA D'APUNTS: ACTIVITAT 3

Activitat 3: Millora la capacitat de saber escoltar.
AGRUPAMENT
Individual (en cadena)
TEMPS
Visualització de la pel·lícula (1 hora i mitja)+ ½ hora o 1 hora d’activitat.
MATERIAL
Vídeo d’una pel·lícula que triï el professor/a.
DESCRIPCIÓ
El professor/a i la classe veuen una pel·lícula. L’endemà un alumne inicia l’explicació oral de la pel·lícula amb els màxims detalls possibles. Als 30 segons el professor/a fa un senyal a un altre alumne/a i aquest continua la narració justament en el punt on ha acabat l’anterior. I així successivament. Cal estar atents a les repeticions d’argument detalls o imatges, cosa totalment prohibida. Cal continuar l’explicació sense repetir res. Es pot substituir la pel·lícula per una conferència,un tema acadèmic,etc

LA PRESA D'APUNTS: ACTIVITAT 2

Activitat 2: Aprèn a escoltar amb atenció i memoritzar allò que escoltes.
Individual (en cadena)

1 HORA

Tema: Objectes que podrieu portar a una excursió


Cada alumne diu un objecte que podria portar a una excursió i el següent alumne repeteix l’anterior i afegeix a la llista un de nou.
El següent repeteix la llista anterior i hi afegeix un nou objecte. I així
successivament.

Es poden fer dos equips, i crear un sistema de puntuació-penalització a l’equip que trenqui la cadena.

LA PRESA D'APUNTS: ACTIVITAT 1

Activitat 1: Acostumat a resumir informació auditiva i visual
AGRUPAMENT
INDIVIDUAL
TEMPS
1 HORA (27 MINUTS VIDEO I 27 RESUM IDEES)
MATERIAL
TV del programa REDES (en castellà): Los 12 pilares de la inteligencia. Enllaç: http://www.rtve.es/television/20110127/redes-12-pilares-inteligencia/398689.shtml

DESCRIPCIÓ
Es passa el vídeo dels 12 pilares de la intel·ligencia amb l’objectiu de què els alumnes i el professor/a vagin prenent els apunts sobre el mateix i aconsegueixin fer un resum del contingut a on, sobretot, s’especifiquin els 12 pilars de la intel·ligència.

Una vegada agafats els apunts per parelles faran un resum dels apunts presos.

TÈCNIQUES ESTUDI: LA PRESA D'APUNTS

LA PRESA D'APUNTS

Prendre apunts es aquella activitat que consisteix a anotar per escrit el que s’escolta oralment.
  
Però prendre apunts és recollir per escrit un missatge oral, de manera reduïda, essencialment i ordenada. Prendre apunts ha de servir per estudiar millor. És a dir, s’ha de poder assimilar millor un tema amb els apunts i no solament amb el material de consulta.

Hem de considerar tres idees:

- Prendre apunts ha de ser una activitat de recollida d’informació oral; no es prenen apunts de la informació escrita. Davant d’un llibre es fa un resum o es pren una nota breu sobre una dada, ja que es pot tornar enrere i rellegir-ho tantes vegades com faci falta. En el missatge oral això no possible, cal prendre apunts simultàniament.

-Prendre apunts tampoc no és una activitat que expressaríem amb “dictar-copiar” un missatge oral. No és recollir totes les idees, frases, ni paraules que s’escolten. Això només és correcte en cas de definicions precises de conceptes.

- Cal entrenar-se a prendre apunts perquè tot i ser una activitat de recollida d’informació cal elaborar-la i tractar-la, jerarquitzar-la, resumir-la, etc., un conjunt d’activitats mentals complexes que no s’aprenen més que amb la pràctica. I lògicament, prendre apunts és també una expressió d’aquesta informació rebuda i elaborada. Això vol dir que suposa una manera intel·lectual i material d’escriure les idees escoltades.



EL PROCÉS

  1. Per prendre apunts correctament, és bo llegir abans el tema que després sentirem a classe. Això és el que permetrà prendre notes amb més precisió, perquè ja te n’has fet una idea amb anterioritat.
  2. En el moment de prendre apunts no has de prendre una actitud passiva, sinó que has de tenir present tres principis:

            - Una actitud correcta i positiva, mental i física. Actitud favorable a tot allò que escoltes.
- Una atenció total, has d’evitar distreure’t quan prens apunts perquè et faria perdre idees importants de l’esquema que vols treure.
- Pots ajudar-te en els dos punts anteriors amb una participació activa, que vol dir que
preguntis a classe punts foscos, aclariments als apunts que estàs prenent, donis la teva opinió sobre el que escoltes, etc.

Un cop presos els apunts a classe...

  1. Després, quan estudiïs, el primer que has de fer de manera molt ràpida és:
- llegir els apunts.
- Entendre les idees que has escrit.
- Completar les paraules, potser les frases, arrodonir alguna idea, si ho creus necessari.

La idea clau d’aquest 3r.moment és que comprenguis tot el que has escrit, i per tant que segueixis el fil del que has escoltat a classe.

Recomanem: No passis mai en net els apunts, no té cap sentit ni cap utilitat; si prens els apunts
bé a classe, no cal que els tornis a copiar!. Considera dues coses:

- És una pèrdua de temps, si no és que no sàpigues prendre apunts i realment necessites reescriure’ls; en aquest cas et convé molt practicar la presa d’apunts per evitar-te duplicar la feina.
- No confonguis passar en net els apunts amb estudiar. Alguns estudiants es pensen que passar en net i entendre els apunts equival a estudiar. No. Estudiar és assimilar aquells coneixements, elaborar-los i integrar-los

  1.  Amb els apunts al davant i llibres de consulta, passaràs a fer un resum i/o esquema de tot el tema ( no de la classe concreta, sinó del tema globalment), i aquí iniciaràs el moment de l’assimilació definitiva de les idees de les quals havies pres apunts amb anterioritat.

Crea el teu CODI PERSONAL per prendre apunts

En aquest apartat et donarem una sèrie de pautes generals per guiar-te inicialment en la presa d’apunts. Després hauràs de crear el teu propi codi.

Prendre apunts consisteix a anotar les informacions d’una forma ordenada, simple i ràpida. Per tant, les notes dels apunts hauran de mostrar les idees principals i la manera com s’organitzen, i hauran de ser redactades amb un estil telegràfic.

La presa d’apunts requereix un grau elevat de concentració i d’atenció, ja que cal analitzar el contingut i l’organització del text oral i, alhora, sintetitzar-lo per escrit.

Per això, és útil fixar-se en alguns punts de referència, com els següents:

Per copsar la informació essencial
Per copsar l’organització del discurs
- La repetició de la mateixa idea amb paraules diferents.
- Els canvis de to per indicar informacions secundàries (incisos, exemples, compara-cions...)
- L’èmfasi posat en determinades paraules o frases.
- Alguns gestos de l’emissor per ressaltar o minimitzar una informació.
- Els connectors en primer lloc, a continuació, finalment,... marquen l’ordre.
- Els connectors però, tanmateix, en canvi, expressen una oposició.
- Els connectors per tant, així doncs.. indiquen conseqüència
- Els connectors en resum, en conclusió, en poques paraules, en definitiva.. anuncien un resum o una conclusió, etc


Recomanacions:
Sobre el contingut
Sobre la presentació.
-Primer de tot, cal escoltar atentament i, tot seguit, interpretar i apuntar, però no apuntis com si es tractés d’un dictat: no es pot escriure tot el que es diu.
-Cal distingir les informacions secundàries de les principals; aquestes s’han d’apuntar amb frases breus i precises, i amb estil telegràfic.
-Quan s’obri un torn de preguntes, has de procurar clarificar aspectes que no hagis comprès i, si cal, has de modificar els apunts.
-Cal repassar les notes preses per comprovar que les entens.
-Reserva un espai a la capçalera del primer full per anotar-hi l’assignatura, la data i el tema tractat.
-Deixa un marge gran a l’esquerra del full, on escriuràs, alineats verticalment, els títols, la numeració i els signes que identifiquen les diverses parts del contingut dels apunts. Els títols i els subtítols han d’estar ben destacats.
-Deixa un marge més petit a la dreta perquè hi puguis anotar observacions: comentaris, ampliacions, correccions, bibliografia, etc.
-Deixa espai entre línia i línia; fes punt i a part sempre que puguis i separa amb un espai ampli els diferents punts del tema tractat.


Estil telegràfic

-Suprimeix les repeticions i simplifica les frases complexes.
-Suprimeix els mots sobreentesos (articles, verbs poc precisos, adverbis)
-Abreuja algunes paraules sense excedir-te i fes servir les abreviacions convencionals i/o personals.

-Utilitza símbols per definir les relacions. P.e:

           
TAULA DE CODIS PERSONALS PER PRENDRE APUNTS

En grups de 3 o 4 feu una taula de codis que després explicareu a la resta de la classe:

Estil telegràfic paraules
Estil telegràfic codis
perquè-          pq
també-
que-
...

  
+            més

Aquesta abreviatures només s’han de fer servir en la presa d’apunts. No s’utilitzaran en l’elaboració d’altres tipus de text.



ESTRATÈGIES AUTOMOTIVACIÓ

ESTRATÈGIES PER AUTOMOTIVAR-TE
1.    Reviu èxits passats
2.    Posa’t una samarreta amb una frase encoratjadora
3.    Adopta una mentalitat de crisi
4.    Comprometre’t públicament
5.    Escull un santuari de pau, inspiració i creativitat
6.    Crea un club de motivadors
7     Agafa’t un temps mort
8     Inventa’t un enemic imaginari amb qui puguis lluitar i vèncer
9     Redacta’t un compromís escrit
10  Identifica’t amb un personatge que s’ha fet famós per vèncer obstacles
11  Gaudir de 10 minuts diaris de tranquil·litat
12  Elaborar un mapa de carreteres a l’èxit
13  Prepara’t un cassette de superació
14  Fes juguesques desorbitades
15  Crea les teves 25 frases motivadores
16  Contagia’t de l’energia dels nens petits
17  Adopta una actitud de “per una vegada a la vida”
18  Visualitza el resultat que vols
19  Fes una juguesca secreta amb una persona que vol el mateix
20  Es com si aquesta oportunitat només aparegués un cop a la vida
21  Encarrega’t un trofeu
22  Fes del teu treball un joc
23  Inventa’t un article de diari que expliqui els teus èxits
24  Fes una llista dels beneficis que et portarà aconseguir l’èxit
25  Re defineix la feina a realitzar
26  Divideix els objectius en etapes
27  Difon els teus èxits
Llegiu-les entre tots, reflexioneu i trieu-ne una per portar-la a la pràctica

QÚESTIONARI MOTIVACIÓ

Qüestionari d’avaluació de la motivació acadèmica
Contesta amb una  X segons et defineixi cadascuna d’elles: verdader (V), dubtós (?) o fals (F).

Les frases
V
?
F
1.      Em costa donar la meva opinió davant els companys/es de la classe



2.      Els que em coneixen saben que no sóc un bon/a estudiant.



3.      Els que més m’estimen no estan satisfets de la meva dedicació als estudis.



4.  Crec que el meu nivell de formació és inferior a la majoria dels meus companys/es.



5.      Jo sé que encara que m’esforci no entendré moltes de les coses que m’expliquen.



6.      Estudiar m’és molt pesat.



7.  Tinc la impressió de què encara que em dediqui molt a  estudiar, aprendria poc.



8.      Tinc poques aspiracions professionals



9.      Fracasso en els estudis encara que tingui bons professors/es.



10.       M’agradaria tenir una professió en la qual no hagués d’estudiar mai.



11.       Assistir a les classes em porta mals records.



12.       No m’agrada que el professor ens demani opinió de com volem les classes.



13.       M’agrada passar desapercebut/da a les classes.



14.       Tinc pocs èxits a les classes



15.       En els treballs en grup, normalment estic callat/da o parlo d’altres coses..



16.       Rarament puc dir que gaudeixo de les classes



17.       Quan em perdo en les explicacions del professor/a no m’esforço en intentar tornar a agafar el fil.



18.       Sempre que els treballs o els exàmens em surten bé és per sort..



19.       Em costa molt interrompre al professor/a quan no entenc el que explica..



20.       Amb freqüència a les classes estic pensant en altres coses.



21.       Com sempre crec que aquest curs aprendré poques coses.



22.       No tinc prestigi com a estudiant.



23.       Trobo fàcil contestar a aquest qüestionari.



24.       Resulta senzill ser sincer/a en aquest qüestionari



25.  Crec que he sabut contestar bé a aquest qüestionari.




Normes per a la interpretació del qüestionari:

Aplica la següent puntuació a cada ítem:
   Creu a la casella esquerra:    0 punts
   Creu a la casella central:       1 punt
   Creu a la casella dreta:           2 punts
Suma total de punts: 

Nivell de motivació:
   Motivació alta: entre 29 i 50 punts
   Motivació mitjana: entre 14 i 29 punts
   Motivació baixa: menys de 14 punts

El teu nivell de motivació és: ___________________
Reflexiona sobre el resultat: Podries fer alguna cosa per millorar la teva motivació? Què podries fer?

Una vegada coneixes el teu nivell de motivació actual valora amb la següent activitat quines són les teves motivacions intrínseques i extrínseques cap als estudis:
Fes una llista de les teves motivacions intrínseques (relacionades amb les diferents àrees que et donen ganes d’aprofundir en elles i de dominar-les).

Exemple:
Les matemàtiques em motiven perquè em permeten solucionar problemes que tinc a la vida quotidiana.

I de les teves motivacions extrínseques (relacionada amb les recompenses externes: l’acceptació dels altres, aconseguir unes bones notes per......., poder arribar a realitzar una professió que t’agrada, etc)
MOTIVACIONS INTRÍNSEQUES

 MOTIVACIONS EXTRÍNSEQUES

Feu un llistat en petit grup de 4 o 5 i després apunteu a la pissarra el resultat amb l’ajut del professor/a. Quines dos llistes de motivacions han sortit dels resultats de tota la classe?. Què us fa pensar aquests resultats?

Amb les activitats que has fet sobre la motivació omple els següents buits:

El meu nivell de motivació és ........................................
Les meves motivacions intrínseques són ........................................................................... i els extrínseques són ..........................................................................................................
I per millorar el meu nivell de motivació faré ..................................................................

El teu nivell de motivació per aprendre pot afectar als teus resultats acadèmics. Has de saber que els alumnes motivats per aprendre si no els surt bé un problema o treball encaren l’estudi com un repte, busquen altres maneres de fer-ho. Tendeixen a buscar l’origen dels seus errors i la manera de corregir-los. En canvi els alumnes amb poca motivació pateixen tensió, nerviosisme, inseguretat; si apareixen dificultats comencen a pensar que no se li dóna bé, “que és un rotllo”, que és molt difícil, que és culpa del professor/a, que no ha tingut temps d’estudiar...això genera un cercle viciós d’influència de desmotivació constant.