El cas de la Lluïsa
La meva millor amiga, la Lluïsa, és una noia de 12 anys. La Lluïsa és superguai: sempre m’ajuda a mi i a tothom, sempre té un somriure als llavis i és molt bona en els estudis, però no és empollona. I a sobre, és bastant bonica. Fa cosa de sis mesos, va començar a sortir amb un noi d’un altre institut. Al començament va anar molt bé, encara que la Lluïsa estava una mica a la lluna. Ja se sap, l’amor! Però, a poc a poc, la Lluïsa va començar a perdre pes; deia que fer una mica de règim no ha mort mai ningú i que així estaria més bonica i agradaria més al seu xicot.
Fa uns tres mesos, la Lluïsa va començar a assemblar-se cada vegada més a un esquelet. Al pati llençava els entrepans que li feien a casa i quan venia cap a l’institut al migdia vomitava el menjar en un racó d’un descampat; per sopar mai no tenia gana. Ara la Lluïsa, que fa 1,70 m, pesa 35 Kg. Està ingressada en un hospital i segueix un tractament per a l’anorèxia.
1. Feu grups de 4 o 5 persones, escolliu una persona moderadora, una portaveu i una secretària, comenteu el text i responeu les següents qüestions:
a) Quin és el problema de la Lluïsa?
b) Coneixeu altres situacions semblants? Expliqueu-les.
c) Per què creieu que passa això?
d) Com es poden resoldre aquest tipus de problemes?
Posada en comú
Comenteu el tema amb la classe, aporteu els vostres arguments, pensaments etc.
a) Què us ha sobtat més?
b) Per què quan parlem d’imatge física en general hi ha diferències entre nois i noies?
c) Què heu sentit en fer aquesta activitat?
En el teu blog aboques molts recursos i molta informació , però aquest no és l'objectiu del blog sinò promoure la reflexió-acció. Per tant, estaria bé que et situessis en la fase del projecte en què et trobes i analitzessis a partir dels objectius que t'has plantejat , què has pogut desenvolupar, què has pogut aplicar, quins resultats has obtingut. El blog no ha de ser únicament un recull d'activitats o instruments.
ResponderEliminarM.Àngels Megías