1.- CONEIXEMENT DECLARATIU, PROCEDIMENTAL I CONDICIONAL DE TÈCNIQUES D'APRENENTATGE ESPECÍFIQUES: SELECCIÓ, ORGANITZACIÓ I ELABORACIÓ DE LA INFORMACIÓ, CONTROL I REGULACIÓ DEL SEU ÚS.
Les següents activitats estan indicades per a alumnes amb edats compreses entre els 10 i els 12 anys (3er. cicle d'Ed. Primària) i han de realitzar-se incardinades en el procés d'ensenyança-aprenentatge. Les fitxes que contenen activitats de subratllat, esquemes, resums i mapes conceptuals han de ser enteses com a exemplificacions que posteriorment l'alumne haurà d'exercitar amb més aprofondiment amb els textos dels continguts de les àrees curriculars, i d'acord amb les programacions d'aula, evitant així que la realització de les dites activitats constituïsca una "assignatura" més.
SUBRATLLAR
Única i exclusivament s'ha de subratllar després d'haver efectuat una lectura ràpida (exploratòria) i una lectura comprensiva (anàlisi) perquè sols d'aquesta manera s'haurà pogut determinar què és important i quant n'hi ha d'accesori o explicatiu al text.
Finalitat del subratllat: sintetitzar allò fonamental. D'aquesta manera, sols llegint allò subratllat l'alumne ha de captar el sentit d'allò que està escrit, sense haver de memoritzar totes les paraules. Així es comprén el sentit lògic d'allò que el text vol dir.
Instruments a utilitzar: en un primer moment s'aconsella la utilització de dos colors perque l'alumne diferencie les idees principals i les secundàries.
Pasos a seguir:
1er) Lectura ràpida i lectura comprensiva del tema. S'ha de captar el sentit general, les parts més importants i les idees principals. Es consulta al diccionari les paraules desconegudes.
2º) Subratllat amb colors de:
- ideas principals (acostumen a anar al principi del paràgraf).
- idees secundàries a partir de la principal.
- detalls, dades, dates...
3er) Comprovació del subratllat: allò subratllat ha de tindre sentit per sí mateix, sense necessitat de reòrrer a allò no subratllat per a la seua comprensió.
(Annex I)
RESUMIR
Resumir és sintetitzar la informació, seleccionar allò important i fer un text amb menys paraules però comprenent la informació.
Generalment el resum s'utilitza quan ens enfrontem a textos amplis i ples de conceptes que cal localitzar i relacionar. És important que l'alumne utilitze el seu propi vocabulari en la realització dels seus resums. En moltes ocassions, els estudiants utilitzen dins dels resums esquemes, degut a les característiques peculiars de determinats paràgrafs del text (clasificacions, enumeracions, etc.)
Pasos a seguir:
1er.) Subratllat: se subratlla amb anterioritat allò important seguint els pasos establerts en "com subratllar".
2º) Donar sentit al resum: a les paraules subratllades s'afegeix algun nexe i altres paraules que se consideren convenients.
3er.) Comprovació d'allò resumit: el resum ha de tindre la informació bàsica i important (allò que s'ha subratllat) del text.
(Annex II)
FER ESQUEMES
És usual utilitzar aquesta tècnica quan l'alumne s'enfronta a textos ples d'informacions puntuals i concretes; aleshores és necessari visualitzar, relacionar i conceptuar en un únic colp d'ull.
Característiques d'un bon esquema:
1) Brevetat. L'alumne ha de saber condensar al màxim la informació sense perdre eficàcia.
2) Estructura lògica. L'alumne ha d'establir amb claredat l'ordre adequat entre causes i efectes, entre principis fonamental i conseqüències ocasionals.
3) Esquematicitat. L'alumne no ha d'oblidar que l'objectiu que se persegueix és facilitar la comprensió i record de les dades.
4) Estar centrat. Els alumnes han d'evitar l'ambigüetat, a més a més de destacar les idees principals que constitueixen el nucli de la informació.
Diferents consells pràctics poden ajudar l'alumne a millorar els seus esquemes:
- cadascú dels estudiants té la seua forma peculiar d'elaboració. L'alumne ha de desenvolupar un estil propi.
- pot ser d'ajuda l'ús de diferents tipus de lletres. L'alumne ha de crear el seu propi codi.
- per fer còmoda la lectura de l'esquema l'alumne ha de saber utilitzar els subratllats, els espais, les distàncies i els signes marginals (estreles, creus, guions, etc.)
MAPES CONCEPTUALS
Els mapes conceptuals són una representació gràfica per relacionar conceptes entre sí mitjançant l'ús de paraules-enllaç.
Elements que composen un mapa conceptual:
1) Concepte. És un esdeveniment o objecte que s'anomena amb un nom o etiqueta. Existeixen conceptes que defineixen elements concrets (casa, escriptori) i altres que designen nocions abstractes, que no podem tocar però que existeixen a la realitat (democràcia, Estat)
2) Paraules-enllaç. Preposicions, conjuncions, adverbis i en general, totes les paraules que no siguen concepte i que s'utilitzen per a relacionar aquestos i així construir una "proposició". Les paraules-enllaç permiteixen, junt als conceptes, construir frases i oracions amb significat lògic i trobar la conexió entre conceptes.
3) Proposició: dos o més conceptes lligats amb paraules-enllaç en una unitat semàntica.
4) Línies i fletxes d'enllaç: als mapes conceptuals no s'utilitzen les fletxes perquè la relació entre conceptes està especificada per les paraules-enllaç, sinó línies per a unir els conceptes.
Els conceptes s'ordenen des d'allò general a allò particular, de més a menys importància.
SOLUCIÓ DE PROBLEMES
Per solucionar els problemes matemàtics és convenient aprendre a utilitzar les dades que en ells trobem mitjançant:
1) Taules. Una taula és com una prestatgeria on es col.loquen les dades dels problemes.
2) Taules lògiques. En una taula lògica no es col.loquen nombres, sinó que s'escriuen símbols com:
V: Vertader F: Fals
S: Sí N: No
O: Relacionat X: No relacionat
3) Invenció de problemes a partir de les dades o la solució.
4) Associació de textos amb la solució del problema corresponent.
5) Representacions. Mitjançant dibuixos o símbols.
No hay comentarios:
Publicar un comentario