2ª INTERVENCIÓ: J.M.A.

A) MOTIU DE LA DEMANDA

El curs passat, 2012/13 és la mare la que realitza la sol.licitud amb data 1 de març aludint a un possible trastorn de déficit d'atenció i hiperactivitat, guiada pel pediatra qui planteja l'estudi, i manifestant qüestions relatives a problemes de memòria. Manifesta certa preocupació doncs J. té un germà que farà 18 anys el proper mes i amb el que s'han produït dificultats considerables fins el punt d'haver estat internat en una residència de menors.

Amb data 4 de març es lliuren qüestionaris CORNERS DSM-IV, tant a la tutora d'aquest moment com a la progenitora, la qual es torna superats els dos mesos.

B) ANTECEDENTS FAMILIARS

Fill de pares separats, al igual que el seu germà, amb qui comparteix la mare en un procediment en aquestos moments judicialitzat. El pare ha sol.licitat informació al centre verbalment en algunes ocassions durant el curs passat.

C) ANTECEDENTS ESCOLARS

J.M.A. ha estat rebent atenció logopèdica com a conseqüència d'una valoració anterior en la que se li diagnosticà un retard simple del llenguatge.

La tutora indica que no dóna problemes a l'aula, on se situa al final, precisament perquè abans estava al principi i tendia a girar-se constantment,i que obté bons resultats a l'àrea de matemàtiques.

D) PROCEDIMENT

Amb motiu d'aquesta nova sol.licitud, s'estima oportú arreplegar la visió de la tutora actual, a la que si lliura el mateix qüestionari i, una vegada arreplegat, es realitza un anàlisi comparativa basada en el següent criteri: ítems significatius per a valorar el trastorn al.ludit que tant la mare com les tutores estimen. Així, només en un cas la mare qualifica com a "molt freqüent" l'ítem "és ploró", no considerant aquest com un criteri que afecte directament l'atenció i que, per tant, no es té en compte. 

D'altra banda, es realitza una valoració a l'alumne basada en la Figura de Rey (per la que s'utilitzen colors) que dóna com a resultat una bona memòria visual i la prova de raonament no verbal de RAVEN, que sembla mostrar un possible desordre emocional. Oferim ací l'execució realitzada pel xiquet, la primera, còpia del model, i una segona, transcorreguts uns cinc minuts i sense model:

Dibuix 1: còpia

Dibuix 2: reproducció posterior (memòria)

De tot el procés s'informa a la progenitora en entrevista mantinguda amb data 13 de novembre,  de la qual tinc l'oportunitat de participar. En ella se li explica, en primer lloc, la diferència entre trastorn per TDHA i dificultats d'atenció.

En aquesta entrevista, obtenim algunes dades relatives a la dinàmica familiar (horaris; composició familiar que ha variat en diferents ocassions i que se troba ara conformada per la mare i els seus dos fills, el major acabat d'incorporar-se de nou a la vivenda; tasques domèstiques i escolars; temps dedicat a aquestes; oci; relacions amb ella, el germà i amb la seua parella, etc.) Dins d'aquest apartat, una de les rutines que semblen òbvies a modificar és l'horari per anar-se'n a dormir, que se situa al voltant de les 23.00 h. A més, comenta la mare que ho fa amb ella. S'insisteix ací que cal propiciar que el xiquet se'n vaja al llit molt més prompte, evitant la sobreestimulació visual (TV, consoles...)

Quan el germà arriba a casa, la mare li fa llegir el temari en veu alta, mentre J. permaneix al seu costat. Davant d'aquesta situació, l'orientadora li insta a donar atenció individualitzada a cadascú d'ells.

En quant a activitats extraescolars, informa que el seu fill practica escacs a l'escola, tenis prop d'ella i que els dissabtes de matí, els tres participen d'una activitat d'arts marcials i després queden amb una amiga.

Comenta també que, en alguna ocassió, el xiquet li ha interrogat respecte a la seua estima, comparant-la a la que puga sentir cap a la seua parella. Ella diu que ambdós han deixat clar que ell està per damunt.

Preguntada envers si el xiquet còpia expressions irrespetuoses del germà, o bé simplement actua de manera inadequada cap a sa mare, aquesta indica que no és així, encara que en ocassions li diu "tonta" i en una d'elles "fem" ("jo no vull que se'n vaja el meu tete perquè eres fem, més que fem". Els missatges dirigits a indicar a la mare que no ha de permetre aquests tipus d'actuacions són constants, en la necessitat d'adquirir una autoritat moral, la coherència entre paraules i fets, front els seus fills.

Al llarg de l'entrevista i, encara que la intervenció va dirigida a J., es faciliten orientacions en quant al tractament al seu germà en la línia de la conveniència de negociar els límits, de guanyar-se el seu consentiment, de demanar-li col.laboració...

En quant a la relació amb el pare, el visita a Nadal i estiu i manté contacte telefònic cada dos dies, al igual que amb ella quan viatja a Almeria, ciutat on viu son pare. Allí  conviu amb un tio i la iaia. Informa que l'any passat va limitar les cridades i visites però que té una relació acceptable, que s'havia vist danyada per un procés judicial que tenia com a tema de discussió l'econòmic i que ara sembla resolt (des del mes de maig), i encara que no parla amb ell si no és en base al seu fill.

Descriu el clima familiar com estable i de tranquil.litat, encara que manifesta que ara, i encara que les pautes són les mateixes, ella se sent "diferent", menys protectora, comenta, des del mes d'agost, moment en que per primera vegada en désset anys, va gaudir d'un mes per a ella, doncs els xiquets estaven amb els seus respectius pares.

Diu que el xiquet crida en resposta a l'enfado de sa mare davant de situacions de desobediència reiterada. Comenta que sa mare i iaia de J., qui li ajuda especialment en aquestos moments doncs ella està treballant algunes hores, és més estricta.

A més dels qüestionaris, s'utilitza el WISC-IV, al que hem al.ludit en la intervenció anterior, en el qual els resultats es troben dins de la mitjana, excepte pel que fa a la memòria de treball que ens dóna un percentil 8

E) DIAGNÒSTIC

Dels qüestionaris mencionats, s'informa a la mare, que se desprén que el xiquet es distrau i manifesta dificultats d'atenció relacionades amb la motivació. Se li aclareix que un trastorn qualificat com a dèficit d'atenció i hiperactivitat provoca serioses dificultats per mantindre una atenció sostinguda i que J.M.A., manifesta factors de desatenció, però no de trastorn.

Del procés comparatiu entre els qüestionaris presentats es dedueix que l'alumne és una persona sociable; irritable; molt insegur (relacionada aquesta característica amb la immaduresa que li provoca dificultats d'expressió oral, timidesa, confusió...); amb dificultats d'atenció provocades per la poca il.lusió per l'aprenentatge; amb certa apatia; depenent de camp, amb necessitat d'instruccions però que millora resultats amb supervisió.

Com a conclusió, s'indica que agafant com a referent el DSM-IV respecte a criteris de diagnòstic de TDHA, el xiquet no reuneix els criteris suficients en aquest moment, conclusió també avalada per la logopeda del centre que indica que quan està a soles no es dispersa, donat que no es detecten dificultats socials i acadèmiques, és a dir, no n'hi ha afectació clínica.

Ara bé, és desprén una immaduresa general que deriva en poca implicació quan no n'hi ha suficient interés, i que es plasma per exemple en una caligrafia immadura, de traços grossos, amb desigual distribució al plànol.

F) PROPOSTA

D'una banda s'insta a sa mare a seguir les orientacions de l'equip docent, així com de la psicopedagoga escolar. D'una banda, es dirigeix l'orientació cap al treball envers el desenvolupament emocional i l'autonomia.

D'altra se li indica que ha de dedicar un temps definit pels xiquets, i també per a ella mateixa, donant atenció a l'autorespecte (mencionar que en aquest moment, la mare s'afona i trenca a plorar); propiciant l'augment de la seua autoritat moral; regulant més racionalment els horaris i rutines; fomentant en el seu fill la conciència de la responsabilitat que suposa fer-se major, de l'assumpció de conseqüències derivades de les seues actuacions, i d'evitar la rigidesa; utilitzant un estil educatiu basat en expectatives positives; evitant temes de desacord entre progenitors que pogueren produir desajustos emocionals; demanant la col.laboració del seu fill gran; treballant per millorar el pensament lògic i seqüencial a través de puzzles, històries, vinyetes,... afavorint el discurs coherent, la lectura comprensiva i amb entonació adequada; i facilitant l'atenció prèvia a la demanda d'aquesta per part del xiquet i evitant-la quan l'exigisca.

A l'àmbit físic, i com a conseqüència d'haver observat que l'alumne desplaça el coll cap als costat, en una espècie de barrido, per a llegir, es suggereix la conveniència de que el veja un oftalmòleg, per descartar que n'hi haja algun problema d'ull dominant o similar.

Finalment, se li indica que se li facilitaran orientacions per escrit en temes concrets com l'ús de sancions o càstigs, que haurà de seleccionar per aplicar-les progressivament; i se li ofereix la possibilitat de demanar còpia de l'informe, per al que la mare signa la preceptiva petició.

Ha estat aquesta una intervenció de tipus educativa amb vessants correctius i preventius

I