A) MOTIU DE LA DEMANDA
Aquesta parteix de la tutora del grup de 1PRI (PIP) i va dirigida a la sol.licitud de valoració d'un alumne, I.B.T., del qual manifesta que:
. No reconeix lletres, ni recordant-li-les.
. Confón la "e".
. Té problemes de memòria i bloquejos.
. Presenta dificultats per escriure sense puntejat.
B) VALORACIÓ
La valoració de l'alumne s'inicia amb la consulta de l'expedient, per tal de veure de quina informació disposem (antecedents escolars, història personal...)
El procediment es desenvolupa en dues sessions d'aproximadament 45 min., entre les 9.30 h. i les 10.30 h. del matí.
El primer pas és la presa de contacte amb el menut, en la que se realitza una xicoteta entrevista personal, on se li pregunta per les seues dades i s'assegura el consentiment i confiança del xiquet per tal de començar el procés de diagnòstic. En ella el xiquet manifesta que els seus progenitors estan separats i que ell conviu una setmana amb cadascú. Compta que el pare viu en una caravana i que el seu tio viu amb ell, que rep una "paga" de son pare de 12 € "perque no li moleste". Manifesta que s'estima més estar amb son pare que amb sa mare.
Se li aplica una senzilla prova per averiguar quin és el seu nivell de competència curricular respecte a la competències lingüística i matemàtica, en part de la qual em trobe present. Durant l'execució observem com l'alumne respon al recolzament verbal positiu i a mostres de proximitat. Detectem com es fan necessàries repeticions exagerades per part de l'orientadora per reconèixer els sons, també les vocals.
A les activitats de compteig, destaca la rapidesa a les respostes més fàcils, per les que utilitza el "barrido visual" i, com assoleix ràpida i eficaçment la mecànica quan el nombre d'elements és més gran, de la qual cosa deduïm que té assolida la capacitat d'associació. Tanmateix, sí observem deficiències a la direccionalitat, que comença aplicant-la de baix a dalt. Acompanya les execucions de moviments corporals constants i cal corregir les seues postures amb freqüència.
En quant a la lectura, és correcta pel que fa a la vocàlica i distingeix les següents consonants: /s/, /t/, /p/, /l/, /r/ i /z/
Durant tot el procés, observem com I.B.T. contesta directament, amb seguretat, si coneix la resposta. En cas contrari, ajorna un poc la solució, però també respon qualsevol cosa.
I.B.T. és també objecte de valoració mitjançant el K-BIT del que ja hem parlat extensament en altres casos. D'ell es desprén que té un bon vocabulari, obtenint una puntuació directa (P.D.) de 32 paraules, que se tradueix en una puntuació típica (P.T.) de 112, a la que correspon un percentil 79 que li situa en la mitjana-alta.
A la prova de matrius, obté una P.D. de 18, que correspon a una P.T. de 100 que deriva en un percentil 50, situant-lo en la mitja-mitja. Es tracta doncs de resultats normalitzats.
L'altra prova que utilitzem és la Figura de Rey, a la qual també hem al.ludit en altres intervencions. En ella observem que no n'hi ha perfecció, però que realitza interseccions, la qual cosa fa pensar que no n'hi ha deficiència. Per a iniciar l'execució, se li ofereix una caixa de colors i és l'alumne qui els selecciona i contesta a quin color van referits (fins a cinc). Se li insta a canviar de color cada vegada que ha d'iniciar una part diferent del dibuix. Nosaltres anotem l'ordre d'utilització per poder observar el procés de realització. Els dibuixos ofereixen una certa disgregació, que potser tinga a veure amb una probable desintegració emocional.
Oferim a continuació la reproducció que realitza I.B.T., tant la primera, còpia del model, com la segona, transcorreguts 4 minuts durant els quals s'ha desviat l'atenció del xiquet cap a altres qüestions.
1ª reproducció (model):
2ª reproducció (memòria):
Aquesta és la figura que s'ofereix a l'alumnat, perque pugau comparar-la:
D'aquesta proposta, deduïm que no n'hi ha problemes d'atenció i memòria, tal i com sospitava la tutora a tenor de la seua demanda.
Se li demana també que dibuixe la seua família. El dibuix que ens regala està composat de set personatges, situats tots a la part superior del full, començant per l'esquerra. Indica que es tracta de dos dels seus tios, ell a continuació, son pare, el seu iaio passejant la gossa, i dos tios més.
Crida l'atenció la possible raó per la qual, i encara que se li pregunta insistentment per alguna persona important per a ell, no apareix la mare ni la menciona (a aquesta qüestió respon que la persona més important per a ell és la bisàvia, de 100 anys, els fills de la qual ja han mort). D'altra banda, resalta la quantitat de persones masculines i totes elles, a excepció d'ell, de certa edat.
C) INFORME INICIAL I ENTREVISTA AMB LA FAMÍLIA
Es cita a la mare pel dimecres, 4 de desembre, entrevista a la que assisteix com a observant. A aquesta reunió acudeix la mare i la iaia materna d'I.B.T., manifestant la primera que havia informat al pare de la convocatòria però que aquest havia al.ludit motius laborals per a justificar la seua absència.
L'objectiu de l'entrevista és aclarir algunes qüestions respecte a la composició familiar, els horaris i rutines del xiquet, els diferents estils educatius que estan intervenint amb l'alumne, el nivell de responsabilitat assignat a casa al xiquet...
La primera qüestió que ens crida l'atenció i, a la vegada, aclareix la manera de reflectir la composició familiar del xiquet, és el fet que mare i filla conviuen, encara que no ha estat sempre així. Tras la separació del pare, ella tornà al domicili patern, però als mesos es va traslladar a casa dels pares de la seua nova parella. Aquesta situació es va repetir paral.lelament en el cas del pare. Com a resultat, el xiquet va estar uns mesos ubicat entre casa de la seua iaia materna, la dels pares de la parella de la mare i la dels pares de la parella del pare, situació davant la qual la iaia manifesta molta preocupació i considera causant d'algunes manifestacions conductuals recents, i del fet que, com ella mateix indica, s'haja produït una certa "sobreprotecció" per la seua part. A hores d'ara, la mare ha tornat al domicili i comparteix habitació i llit amb el seu fill, situació aquesta que sembla canviarà en breu, doncs se li ha encarregat una de nova pel menut.
Al cas del pare, que té un règim de visites, però que gaudeix de la companyia del xiquet sempre que ho desitja, en aquestos moments, viu en un xalet, propietat dels pares on es troba la caravana a la que I.B.T. al.ludeix i en la que dorm en estiu o quan n'hi ha molta gent a la vivenda, però no de forma continuada tal i com ell indicava.
Mostrat el dibuix que havia elaborat el xiquet, se'ns informa que es tracta majòritariament de components de la unitat familiar materna, encara que com déiem no apareixen ni la mare ni la iaia materna, que segons indiquen, són les que ostenten l'autoritat amb el xiquet i amb qui passen més temps.
Es pregunta envers el fet que a aquesta trobada assistisca la iaia, indicant-nos que ha estat un acord de les dues. Així la mare diu que considera que, donat que s'ha ocupat i s'ocupa molt de la criança del seu fill ella havia d'estar.
A la vivenda conviu també el iaio, que no sembla exercir molta influència a nivell educatiu en I.B.T., del qual la iaia ha estat un temps separada també.
Parlant d'horaris, se'ns informa que l'alumne fa handball (de 17.00 a 18.30, dimecres i divendres) a l'escola i que passa el temps mirant la tele o jugant amb la mare o la iaia. En aquest sentit, aquesta defineix a la seua filla com "el joguet del seu fill". Ambdós sopen prompte i junts, i després ambdós, cap a les 21.00 h. se'n van al llit a veure la televisió.
Els estils educatius de tots els intervinents en el xiquet són permissius, com elles mateixes manifesten i com es despren de les anècdotes a les que al.ludeixen. Per mencionar algunes, conten com el xiquet les fa chantatge amb no menjar si no veu la tele a la par, evitant que els adults puguen mirar altra programació; com davant d'ordres que no vol atendre arriba a pegar, insultar o traure un ganivet a la mare. La resposta dels adults és la de cedir davant aquestes situacions. Indiquen també que no té assignada cap tasca de la seua responsabilitat.
D) ORIENTACIÓ
Després de transmetre el procediment seguit per l'avaluació d'I.B.T., es realitza l'orientació d'indole clarament familiar (encara que també acadèmica) i basada en els següents conclusions i propostes d'intervenció:
1. Es descarta trastorn ni deficiència de qualsevol tipus, encara que s'indica a la tutora la idoneïtat d'iniciar de nou el procés lectoescriptor donades les confusions que el xiquet manté. En aquest sentit, i donat que la iaia s'ocupa d'aquest aspecte en casa, se li indica la conveniència de demanar tutoria per rebre orientació envers a la metodologia a seguir.
2. S'insta a la mare a assumir el seu rol i a la iaia a fer l'esforç de mantindre una actitud només de recolzament, perque el xiquet tinga clar qui té l'autoritat moral i evitar desacords dels que ell puga aprofitar-se.
3. Se li informa de la realització al centre de l'Escola de Pares, recentment iniciada (encara que ja s'havia remés informació al respecte a totes les famílies) i de la conveniència de que assista.
4. Parlem de la necessitat de modificar les conductes d'I.B.T., doncs aquestes divergeixen totalment de les manifestades a l'escola, pel que deduïm que no es tracta d'un problema conductual sinó de l'assumpció d'un paper de "menut tirà" per part de l'alumne (ús de càstigs, tolerància zero respecte a conductes agressives, assumpció de responsabilitats, normes clares,...). En aquest sentit se li donen algunes idees com la "bossa menja-joguets", les afirmacions del tipus "se me tanquen les orelles quan crides"...
Envers aquesta intervenció i d'altres de les que se desprenen conductes similars per part dels xiquets, realitzaré reflexió a l'apartat "LA MEUA VISIÓ"
