COMPETÈNCIA INTRAPERSONAL: ACTIVITAT III

El cas de la Lluïsa 

La meva millor amiga, la Lluïsa, és una noia de 12 anys. La Lluïsa és superguai: sempre m’ajuda a mi i a tothom, sempre té un somriure als llavis i és molt bona en els estudis, però no és empollona. I a sobre, és bastant bonica. Fa cosa de sis mesos, va començar a sortir amb un noi d’un altre institut. Al començament va anar molt bé, encara que la Lluïsa estava una mica a la lluna. Ja se sap, l’amor! Però, a poc a poc, la Lluïsa va començar a perdre pes; deia que fer una mica de règim no ha mort mai ningú i que així estaria més bonica i agradaria més al seu xicot. 

Fa uns tres mesos, la Lluïsa va començar a assemblar-se cada vegada més a un esquelet. Al pati llençava els entrepans que li feien a casa i quan venia cap a l’institut al migdia vomitava el menjar en un racó d’un descampat; per sopar mai no tenia gana. Ara la Lluïsa, que fa 1,70 m, pesa 35 Kg. Està ingressada en un hospital i segueix un tractament per a l’anorèxia. 

1. Feu grups de 4 o 5 persones, escolliu una persona moderadora, una portaveu i una secretària, comenteu el text i responeu les següents qüestions: 

a) Quin és el problema de la Lluïsa? 

b) Coneixeu altres situacions semblants? Expliqueu-les. 

c) Per què creieu que passa això? 

d) Com es poden resoldre aquest tipus de problemes? 

Posada en comú 

Comenteu el tema amb la classe, aporteu els vostres arguments, pensaments etc. 

a) Què us ha sobtat més? 

b) Per què quan parlem d’imatge física en general hi ha diferències entre nois i noies? 

c) Què heu sentit en fer aquesta activitat? 

ENLLAÇ TÈCNIQUES ESTUDI

Si voleu fer més exercicis o necessiteu informació sobre alguna tècnica concreta podeu accedir a aquesta web:

http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2006/aprender_estudiar/index2.html 

AVALUACIÓ ALUMNAT 6PRIA

ANÀLISI DE LES DADES OBTINGUDES

 MITJANÇANT EL BADyG- E3.

CEIP. C.A.P.

CURS ESCOLAR:  2.013-2.014

NIVELL: 6é. PRIMÁRIA - A

TUTORA: L.H.G.

DATA  APLICACIÓ : 11-12-2.013

NOMBRE ALUMNAT ADSCRIT: 17

NOMBRE ALUMNAT QUE REALITZA LA PROVA: 14

INFORMACIÓ BASADA EN ELS RESULTATS OBTINGUTS 

MITJANÇANT L’APLICACIÓ DEL BADYG E-3.

INFORMACIÓ BASADA EN ELS RESULTATS OBTINGUTS MITJANÇANT L’APLICACIÓ DEL BADYG E-3.

C.I.	CLASSIFICACIÓ	NOMBRE ALUMNES	ORDRE DE LISTA	% DE L’AULA	% CORBA  NORMAL
130 i més	Molt superior	---	---		2,2
120-129	Superior	---	---		6,7
110-119	Mitja-Alta	1	2	7,1	16,1
90-109	Mitja	4	1,8,13,15	28,5	50
80-89	Mitja-Baixa	2	11,16	14,28	16,1
70-79	Baixa	5	3,4,5,7,9	35,7	6,7
69 i menys	Molt baixa (Deficient)	2	6,10	14,28	2,2

PROVA	QUÈ VALORA	X   BADYG	X  AULA	DIFERÈNCIA
Relacions analògiques	És una prova específica de raonament verbal. Avalua la capacitat per establir relacions analògiques, a més a més de la comprensió dels conceptes que la recolzen.	17,05	10,78	- 6,27 punts.
Sèries numèriques	Avalua l’ aptitud per detectar relacions serials lògiques, per determinar una llei o periode de repetició en sèries numèriques. Implica el raonament numèric mitjançant codis numèrics,  a l’analitzar sèries i de càlcul mental.	18,32	15,42	- 2,9 punts.
Matrius lògiques	Avalua l’aptitud per relacionar figures geomètriques en ordenacions serials i analògiques, en un espai de representació gràfic. Avalua la  capacitat per relacionar de forma lògica, conjunts de dades complexes, codificades visualment. Està molt lliure de la influència cultural.	18,13	13,85	- 4,28  punts.
Completar oracions	Avalua la comprensió de conceptes en el context d’una proposició que s’ha d’omplir perque tinga un significat adequat. Mesura la inteligència verbal  i implica conoixements previs.	19,87	14,21	- 5,66  punts.
Problemes numèrics	Mesura raonament numèric, rapidesa i la correcta aplicació de les operacions matemàticas bàsiques. Avalua la comprensió de problemes numèrics i en menor grau mesura rapidesa i seguretat en el càlcul.	16,45	8,85	- 7,6 punts.
Encaixar figures	Avalua la capacitat per encaixar figures que s’han de girar mentalment. Independent de l’aprenentatge curricular.	16,52	13,28	- 3,24  punts.
Memòria auditiva	Avalua la capacitat per recordar a curt termini significats escoltats en un relat. Valora la memòria verbal/auditiva  immediata.	16,71	17,60	+ 0,89 punts.
Memòria visual	Retenció en la memòria a llar termini de la correcta escriptura de les paraules.	19,75	16,40	- 3,35 punts.
Atenció	Avalua la rapidesa en la discriminació visual  de dibuixos,  en la comparació de figures per trobar petites diferències entre elles.	20,56	20,10	0,46 punts.

ALGUNES REFLEXIONS

Puntuacions acumulades en la zona mitja

Mtja-Alta	7,1	16,1
Mitja	28,5	50
Mitja-Baixa	14,28	16,1
	49,88 %	82,2 %

  

 Puntuacions acumulades en la zona per sota de la mitja

	%  DE L’AULA	% CORBA  NORMAL
Baixa	35,7	6,7
Molt baixa (dèfic)	14,28	2,2
	49,98 %	8,9 %

          Distribució molt sesgada i distant de la distribució de la corba normal.

• Excessiva acumulació dels resultats per baix de la mitja.
• Les puntuacions més baixes corresponen a raonament numèrico, entés com la  rapidesa i la correcta aplicació de les operacions matemàtiques bàsiques; la comprensió de problemes numèrics i seguretat en el càlcul.
• Li segueix el raonament verbal entés com la capacitat per establir relacions analògiques i comprensió dels conceptes que la recolzen, així com la  capacitat per comprendre conceptes d’un context i completar perque tinga un significat adequat.
• Ambdós  razonaments verbal i numèric, impliquen  conoixements previs i correspondrian al tipus d’inteligència cristalitzada. En aquest sentid, procedeix organitzar grups i activitats escolars que ajuden durant el que queda de curs, a millorar aquestos aspectes deficitaris.
• Les millors puntuacions corresponen a les proves  de menor càrrega curricular i relacionades amb l’atenció i memòria  visual i auditiva.

       Els punts febles corresponen a grups, més que a casos individuals.

·         Convé reflexionar envers la permanència d’un curs més en 6é de quatre alumnes, la repetició dels quals implicaria la sol.licitud d’una pròrroga de permanència extraordinària en l’Etapa Primària; així com la repetició també de tres més, que no han repetit cap curs.

   DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT SEGONS ANY DE NAIXEMENT

Nascuts en 2.000	Repet.   + Prórroga 0
Nascuts en 2.001	1 Repetic. 9
Nascuts en 2.002	Al seu nivell 8

Fdo.

Orientadora Educativa

                              

                                        València  11 de  gener de 2.014

COMPETÈNCIA INTERPERSONAL: LA FAMÍLIA

Com anem amb la família? 

Font: Pepín Beltran. Tutoria 2 Castellnou 

A casa no m’entenen. Bé, no sempre, perquè de vegades els meus pares són molt comprensius i bons amb mi. El meu dubte és si ells no m’entenen a mi o jo no els entenc a ells. 

Hi ha dies que em fan la vida impossible, em posen horaris per entrar i sortir de casa, no em deixen fer el que vull i em porten la contrària. Amb la meva germana i el meu germà sempre m’hi estic barallant; no els aguanto, tot el dia em fastiguegen. Qualsevol dia faré la maleta i es quedaran tots amb un pam de nas! Així, si me’n vaig, no tindrem més problemes. 

1. Feu grups de 4 o 5 persones i escolliu-ne una de moderadora, una de portaveu i una altra de secretaria, que prengui nota. (5 minuts) 

2. Llegiu el text i comenteu-ne els aspectes més interessants. Responeu aquestes qüestions. (15 minuts): 

a) Us passen a casa coses semblants?.......... 

b) Feu una llista de les situacions que són font de conflictes amb les vostres famílies: 

............................................................................................... 

c) Busqueu possibles solucions als conflictes anteriors. També heu de tenir en compte el punt de vista dels vostres pares i mares. 

3. Poseu en comú les situacions conflictives que viviu i les possibles solucions. (20 minuts) 

4. Posada en comú. Responeu en gran grup: 

a) Què us ha sobtat més? 

b) En general, hi ha diferència entre els conflictes que tenen a casa les noies i els nois? Possibles causes de les diferències. 

c) Com us heu sentit fent aquesta activitat? 

d) Comentar el tema amb els companys i les companyes de la classe us ha ajudat a veure els conflictes d’una altra manera? 

MAPES CONCEPTUALS: PRIMERS PASOS

MAPES CONCEPTUALS 

 

A.- Llegeix aquestes dues llistes de paraules i després posa un títol a cada una. 

 

 

                  GAT                                                                             CANTAR 

                  FLOR                                                                           SEURE 

                  LLAPIS                                                                        FESTA D’ANIVERSARI 

                  DICCIONARI                                                              PENSAR 

                  ROBA                                                                          RENTAR 

 

 ________________Títol ____________________ 

 

 

B.- Descriu en l’espai 1 la imatge que es forma en el teu cap quan sents la paraula TEMPESTA, en el 2 la imatge del teu company. 

 

 

1.- 

 

 

 

 

 

2.- 

 

 

C.- Posa una etiqueta a cada columna de paraules: 

                BARCELONA                                                              AMB 

                JOAN                                                                           EN 

                FRANÇA                                                                     ALESHORES 

                MARESME                                                                  ÉS 

                ONU                                                                            ON 

 

 

 __________________ Títol ____________________